Maribel Nogué

En el marc de l'Octubre solidari, l'associació Dones d'Igualada iniciava el seu desè Cicle de Xerrades. De la mà de la ONG "Lliga dels drets dels pobles", Carme Ferrer, ens presentava l'experta en temes de gènere i desenvolupament, Judith Muñoz Saavedra. "Les dones en països empobrits" era el títol escollit que la ponent va exposar de forma magistral. Així teníem uns conceptes clau per determinar el que són sistemes de sexe - gènere i el que són les relacions de gènere; el binomi patriarcat - feminisme; la divisió sexual del treball amb el binomi, en aquest cas, de públic - privat; la doble o triple discriminació (de gènere, de classe d'ètnia); la doble jornada i la doble presència - absència, per acabar parlant del que és l'apoderament de les dones.

En el primer cas, el sistema sexe/gènere fa una transformació de la diferència convertint-la en desigualtat. El sistema social de gènere atorga una identitat i rols masculins - femenins, mentre que els assigna als àmbits públic i privat. El patriarcat i les relacions de poder asimètriques que s'originen tant dintre com fora de la família, determinen un desigual accés de les dones als recursos econòmics i socials (terra, capital, tecnologia, crèdit, treball, educació, capacitació...).

Però la Judith va afrontar temes d'actualitat perquè, va dir, així com la pobresa afecta més les dones, l'actual crisi també. I va donar unes dades del PNUD (Pla de les Nacions Unides pel Desenvolupament) sobre la desigualtat global prou il·lustratives: "l'1 % més ric de la població concentra tants ingressos com el 57% més pobre".
La "solució" a la crisi financera suposa 700.000 milions de dòlars als EUA, dos bilions d'euros a Europa, 50.000 milions d'euros a l'Estat espanyol, i les indemnitzacions als directius dels bancs rescatats és de tres mil milions de dòlars.

Paral·lelament, l'ONU necessita 30.000 milions de dòlars per pal·liar la crisi als països del sud: la FAO podria recuperar la salut de 19 milions de nens i nenes que pateixen desnutrició invertint 3.000 milions d'euros i, mentre que els diners de les indemnitzacions equivalen a més de 13 anys de l'Ajut Oficial al Desenvolupament (que el 2008 és de 76.000 milions d'euros).

La Judith va dir que aquest 2008 ha portat una nova filosofia: els rics són rescatats mentre que els pobres queden a la deriva perquè l'especulació financera i la crisi alimentària ha incrementat en 75 milions el nombre de persones en la pobresa. Parlem de pobresa, segons el PNUD, "la pobresa és més que la pobresa d'ingressos; és la denegació de les opcions per viure una vida tolerable", o sigui, la pobresa humana no se centra en el que la gent té o no té, sinó en allò que pot o no pot fer.

Implica una privació dels drets més essencials, com ara tenir una llarga i saludable vida, tenir recursos econòmics adients i participar plenament en la vida de la comunitat.

A tot això cal introduir la dimensió de gènere a les polítiques de desenvolupament. "Les dones són el sector més pobre entre els pobres. El 70% dels 1.300 milions de persones que estan en la pobresa més absoluta són dones. Els 2/3 dels 876 milions d'analfabets del món són dones. Les nenes representen el 90% dels 150 milions d'infants entre els 6 i 11 anys que no estan escolaritzats. 500.000 mares moren anualment en donar llum (el 98% en països en desenvolupament). El  75% de la població refugiada mundial són dones i nens/es. Les dones treballen 2/3 de les hores laborables del planeta, produeixen la meitat del menjar, reben tan sols el 10% dels ingressos i posseeixen menys de l'1% de la propietat mundial. Globalment, les dones guanyen entre un 20 i un 30% menys que els homes i ostenten tan sols l'1% dels càrrecs directius. El 80% de les persones desnodrides són dones. S'estima que la labor no remunerada de les dones a la llar representa 1/3 de la producció econòmica mundial...
I així fins a il·lustrar a bastament que el desigual sistema actual avança en la diferència abismal entre els rics que cada vegada són més rics en detriment dels pobres, que cada vegada són més pobres, amb l'accent posat en les dones.

L'alternativa passa per l'empoderament de les dones i contraposar el valor de la cura de la vida que tenim les dones al consum exagerat que tot ho ha de comprar, fins i tot els serveis a les persones. Potser se'ns encongia el cor per moments en sentir les xifres, però ben aviat ens adonàrem que havíem tingut una magistral lliçó de coratge i saviesa.