Opinión

Les dones i el Multilingüisme

Sovint quan es parla de la necessitat d'impulsar el procés de desenvolupament econòmic de països pobres es remarca el paper positiu que hi juguen les dones. S'insisteix, amb raó, que els petits crèdits concedits a iniciatives protagonitzades per dones tenen un elevat nivell d'èxit tant pel que fa a aconseguir bons resultats com per l'aspecte, crucial per a les entitats creditores, de la seguretat de retorn del crèdit.

En els països rics, molt desenvolupats des del punt de vista econòmic, les dones juguen també un paper important si ens fixem en la millora del nivell de benestar de les nostres societats. Un paper que en bona part té s'explica per la capacitat femenina per incorporar més diversitat de valors dins dels esquemes acceptats per definir, mesurar i aconseguir l'èxit.

Les dones fa temps que practiquem un ús més variat del temps. Ben sovint per la força de les circumstàncies, el fet és que l'activitat de la població femenina si ens fixem en la societat europea, presenta una combinació d'intencions, d'objectius i de comportaments que dóna com a resultat l'assoliment de millors cotes de felicitat. Perquè les dones poden dedicar temps a activitats aparentment no productives, activitats que no són (o no semblen) rendibles a curt termini, però que fan que la societat sigui millor.

Un exemple: aprendre idiomes. En general les dones són més poliglotes que els seus companys masculins; elles són les responsables del manteniment de la diversitat lingüística dins de les famílies. No és per atzar que parlem de “llengua materna”.

La dona immigrada que s'ha casat amb un home autòcton assegura que els fills de la parella coneixeran almenys els 2 idiomes familiars; la catalana que es casa amb un immigrat té curiositat per conèixer la llengua de la família del seu home alhora que assegura l'àgil incorporació dels seus fills a la llengua pròpia.

Hi ha una relació entre la capacitat per fer diferents coses alhora i la capacitat per parlar i entendre diferents llengües.

Cal fomentar aquesta capacitat ara que el panorama de la Unió Europea s'ha fet encara més complex des del punt de vista lingüístic: 23 llengües oficials, més de 40 llengües reconegudes com pròpies de minories regionals o ètniques, més de 60 llengües maternes i moltes més llengües parlades pels arribats de fora d'Europa.

Ens cal posar aquesta habilitat femenina, sortosament compartida per molts homes, al servei de les iniciatives que posa en marxa la recentment creada Comissaria per la Diversitat i el Multilingüisme. A iniciativa del comissari, el romanès Leonard Orban, la Comissió Europea ha adoptat un “Informe sobre l'Aplicació d'un Pla d'Acció sobre l'aprenentatge de llengües” que es proposa posar una atenció especial en l'educació en idiomes dels joves.

El passat mes de setembre hi va haver una reunió a Brussel·les on més de 250 representants de petites i mitjanes empreses, juntament amb membres de Cambres de Comerç, d'organitzacions de professionals, polítics i treballadors de l'ensenyament d'idiomes, van concloure que la manca de capacitat lingüística limita les possibilitats de negoci. També van reconèixer que l'ús de l'anglès com a “lingüa franca” si bé simplifica les coses i resol moltes situacions no és suficient. Cal que les empreses puguin parlar en l'idioma dels seus clients, és una qüestió de respecte i d'estratègia. Per això la Comissió ha estimulat la creació d'un Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme, presidit pel vescomte Davignon.

La paraula clau és Multilingüisme, l'actitud necessària és el poliglotisme. Pensem que tal com va dir David Crystal el lingüista gal·lès en la seva recent conferència als locals de la Comissió i el Parlament Europeu a Barcelona, “l'antagonisme vers la diversitat lingüística és el cosí germà del racisme”. El diàleg entre cultures diferents només es pot fer de veritat si estem educats per a entendre i ens agrada escoltar el so de llengües diverses.

Cal que posem les habilitats de les dones al servei d'una societat multilingüe, d'aquesta manera afavorim el desenvolupament econòmic i el benestar.