Opinión

Participar, també en les institucions europees

El projecte de Constitució Europea instaurava una novetat, àmpliament reclamada, en les relacions entre els ciutadans i les institucions europees: la democràcia participativa. És a dir, no sols la democràcia representativa, sinó un concepte de democràcia participativa que tenia la seva imatge més clara (sense ser l'únic element) en la iniciativa popular: un milió de firmes de ciutadans europeus podia reclamar de les institucions europees l'estudi i fins i tot propostes legislatives sobre un determinat tema.

Esperem i desitgem que aquest nou concepte no es perdi en el debat actual post-projecte de Constitució Europea i que es mantingui en el nou Tractat que s'està discutint. Sembla ser que, per ara, així serà.

Hi ha, però, alguns mecanismes de participació que ja es poden utilitzar des de fa un cert temps. En voldria parlar de dos en concret.

El primer fa referència a la participació de les regions europees amb poder legislatiu en l'elaboració de les polítiques. O sigui, en el cas d'Espanya, les Comunitats Autònomes. Era una exigència de tots els partits polítics catalans -crec que no en el cas del PP- que les nostres veus fossin escoltades i tingudes en compte a l'hora d'elaborar nova política europea. I com que això es canalitza a través dels Consells de Ministres europeus, volíem participar en les seves discussions. Cal dir que no era la UE qui hi posava traves, ja que aquesta era una pràctica habitual en el cas de Bèlgica, Àustria i Alemanya. Permetre-ho o no permetre-ho era una decisió dels governs dels Estats. Amb el canvi de govern espanyol el març de 2004 la porta es va obrir a Espanya, i des del 2005 les Comunitats Autònomes participem en els debats que fan quatre dels Consells de Ministres europeus: els de Medi Ambient, els d'Agricultura i Pesca, els d'Educació, Joventut i Cultura i els d'Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors.

Puc parlar, per la meva feina, de l'experiència dels Consells de Ministres de Medi Ambient, on, fins aquest moment, ja són deu les Comunitats Autònomes que han anat al Consell de bracet amb la ministra espanyola Cristina Narbona i que han coordinat tot un treball previ de mesos amb la resta de Comunitats per estudiar, valorar i fer aportacions als diferents temes que s'hi discuteixen. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va ser el representant autònomic en el Consell de Ministres de Medi Ambient del juny de 2005, i en els dos propers d'octubre i desembre seran Galícia i el País Basc, respectivament, les que tindran aquest paper.

El segon mecanisme de participació fa referència a les consultes públiques que obre –cada vegada més sovint- la Comissió Europea. Com sabem, la Comissió Europea és l'encarregada de fer una proposta legislativa, que passarà, per a la seva discussió, al Consell de Ministres corresponent (és a dir, als governs) i al Parlament Europeu (és a dir, als eurodiputats elegits per nosaltres). Abans d'aquesta primera proposta, acostuma a elaborar un Llibre Verd o simplement una Comunicació que pot posar a consulta pública, oberta a tothom: institucions, organismes, entitats, associacions, ciutadans en general. Es pot contestar per via informàtica i la Comissió té en compte les opinions abans de llençar la seva proposta amb mesures i objectius concrets. Com a exemple, esmentaré tres de les consultes públiques obertes en aquest moment, i de temes ben diferents: sobre l'escola del segle XXI, sobre la clonació d'animals per al subministrament d'aliments o sobre el Llibre Verd d'adaptació al canvi climàtic.

No cal dir que com totes les coses de la vida calen, en aquests mecanismes, perfeccionaments. No els pretenc idealitzar. Però el que és important és que existeixen. No els estem utilitzant encara prou a fons, i cal fer-ho. Ens hem passat molt anys dient que no se'ns preguntava res des de Brussel.les i que tot ens venia imposat. Això ja no és cert. Tenim mecanismes i hem de tenir voluntat. Fem-los conèixer, difonguem-los. I si no ens agraden, proposem-ne d'altres; si no funcionen bé, millorem-los. En definitiva, fem política europea.