Opinión

24 DE MAIG:
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT

Un cop més com cada any i des de fa molt temps, DONES X DONES celebrem aquesta data per recordar a la ciutadania que davant de l’horror de les guerres i les violències, les dones presentem una altra lògica, la protecció i la cura de la vida. El 24 de maig, és també un acte de celebració i de recordatori dels nostres referents antimilitaristes  i de la nostra genealogia, feminista-antimilitarista.

Al llarg de la història, -la no oficial, la que continua invisibilitzant les experiències de vida de les dones-, ens hem oposat i hem mostrat el nostre rebuig contra les guerres. Des de Lisístrata, passant per Duoda, Christine de Pissan, Virginia Woolf, Dones per la Pau a Greenham Common, Dones de Negre (Xarxa Internacional de Dones de Negre), i nosaltres,  Dones x Dones.

Aquests són els referents que han configurat la nostra genealogia feminista-antimilitarista. Genealogia que passa per dotar de significat (regnificar) les accions i experiències de les dones i transformar-les en accions de política feminista.

Davant les guerres, les violències i el militarisme, en front la lògica antimilitarista del sistema patriarcal que les presenta com quelcom inevitable (de guerres sempre han hagut); les dones presentem i reivindiquem una altra lògica: viure! I davant l’augment continuat dels pressupostos que els governs dediquen a la defensa i entre altres apartats a la compra i venda d’armament, nosaltres denunciem aquestes despeses i reivindiquem que aquests pressupostos s’inverteixin en la cura de la vida humana i tot el que l’envolta. Les dones hem denunciat al llarg de la història la utilització de la força i la violència com l'única manera de protecció de les persones, els pobles, la societat. L'expressió concreta que d'aquesta defensa ens presenten els estats democràtics, són els exèrcits. I mentre que pels estats democràtics aquests són els representants de la seguretat i la protecció, per les dones són els representants de la por i la inseguretat. “Qui ens defensarà dels qui ens defensen”?

Comptem amb testimonis de dones  que demostren que allà on hi ha un destacament de soldats o de grups armats, ja sigui en temps de pau o en situació de conflicte, les dones han estat víctimes d'un plus de violència: violacions, agressions sexuals, prostitució forçada....

No és aquesta la seguretat i protecció que desitgem les dones. La nostra seguretat passa: per LA CULTURA DE LA CURA que es desenvolupa a través de les accions de les dones i el seu treball. Passa per recolzar les accions de les Dones que treballen per la pau: assumint el dol de totes i cada una per tal de transformar-les en acció de política feminista. Passa per:

Una cultura de la cura que passa també per tenir cura d'una mateixa, per transcendir la culpabilitat i obligatorietat que portem com a càrrega de la nostra socialització rebuda, i transformar-la en socialització de la cura. Per tant, ha de ser objecte i subjecte de corresponsabilitat de tota la comunitat, de tota la societat (institucions, govern, homes.. dones). Més tard o més d'hora, les societats que no assumeixin el valor de la cura com un valor indispensable, esdevindrà una societat insana i incapacitada per desenvolupar acció civilitzadora. Per les dones, el concepte de seguretat i protecció, passa per crear i obrir espais físics i simbòlics on les dones puguem trobar: protecció, acolliment, caliu, confortabilitat, seguretat. La seguretat de les Dones no passa perquè hi hagi més lleis, normes o més cossos armats (policies, soldats, guardes de seguretat, etc.) sinó per un canvi en la relació dels valors, un canvi estructural, on tothom ha d'estar implicat. Per les dones, aquests espais físics i simbòlics, són en els que trobem la seguretat que no passa pels exèrcits. Posant com exemple i testimoni d'espais de cura: els que feien referència les dones de l'OFP (Organització Femenina Popular) de Colòmbia, explicant com del pati, espai físic, comú i universal a moltes dones i en moltes cultures, per les dones colombianes, ha estat, refugi i amagatall, espai de protecció i de cura; però també, espai simbòlic, de relacions, de complicitat, “d’amagatall i protecció, i alhora, d’espai on teixim complicitats i accions contra les pors, on exorcitzar les pors i les violències, on també ens organitzem”. De l’espai privat i domèstic com és el pati, a l'espai d’interrelació i complicitat. De les “peces més íntimes“ que renten la cara d'allò públic.

En aquest treball de rebuig a les violències i les guerres, no estem soles, perquè cada vegada són més les dones i organitzacions pacifistes, feministes i antimilitaristes que per aquesta data realitzem accions conjuntes arreu del món, per denunciar les violències de les guerres i els conflictes armats, per la inseguretat i destrucció que aquestes generen en la vida de les persones i el medi ambient. Un d’aquests referents són les Dones per la pau a Greenham Common (1981-2000). Han estat una de les pràctiques de pacifisme antimilitarista i no violent més potent de la nostra història. “Tenim por pel futur de la nostra mainada, i pel futur del planeta, que és la base de tota la vida”deia el primer manifest de les dones gal·leses, -“Dones per una vida a la terra”- que es van instal·lar al camp on hi havia96 míssils nuclears Cruise. El campament de Dones per la pau a Greenham Common (1981-2000) ha estat una de les pràctiques de pacifisme antimilitarista i no violent més potent de la nostra història. Aquest any el volem recordar perquè continua essent una referència en la nostra genealogia immediata per seguir canviant el món i no volem que aquesta experiència es perdi. És la nostra història, la nostra memòria, i el seu bagatge ens ajuda a seguir posant en pràctica el pensament feminista i antimilitarista. Aquest 24 de Maig, hem convidat a la REBECCA JOHNSON, amiga i activista de Dones de Negre que va viure i treballar a Greenham del 1982 al 1987. Hem tingut la sort de comptar amb el seu testimoni i amb la seva memòria, memòria col·lectiva de moltes dones que vàrem treballar i donar suport a les accions de resistència feminista i no violenta contra les armes nuclears. Una memòria que s'ha estès i que forma part de la xarxa de dones feministes-antimilitiraristes i que segueix regint el món, i ens  encoratja a l’acció perquè sabem -també com elles- que no eren només els míssils al que ens enfrontàvem sinó a tot el sistema que ens oprimia. I així vàrem trobar, -i continuem trobant- la nostra seguretat en les accions de les xarxes de dones antimilitaristes, tenint cura de nosaltres mateixes per seguir actuant contra el militarisme i les guerres.

Com activistes per la pau i la no violència, volem transmetre a la nostra societat, que tan sols les accions, el treball conjunt i les experiències de moltes dones, podem desenvolupar resistència contra les pors i les violències, i que cal també la responsabilitat i la complicitat de tota la ciutadania, per crear una cultura de la pau. Una  d'aquestes formes de resistència no violenta que proposem, és l'Objecció fiscal. És una  de les maneres que tenim a l'abast per negar-nos a contribuir amb els nostres impostos a l'augment del pressupost armamentístic i per tant que amb els nostres diners no s'inverteixi en les guerres i en matar, sinó en accions socials i projectes de dones. S'inverteixi en la VIDA i la cura d'aquesta. És una acció de desobediència civil que  Dones x Dones, any rere any forma part de la nostra expressió d'activisme feminista- antimilitarista, activisme antimilitarista, dirigit a la ciutadania en general i que cada 24 de maig, pren forma d'acció de política feminista.

Aquest any, la nostra campanya per l'objecció fiscal i el nostre acte de vindicació feminista antimilitarista, el vam fer a les Rambles (a Canaletes) davant d'una gran diversitat de persones. Amb les nostres paraules, el nostre discurs a favor de la cultura de la cura i de la no violència, vam dur a terme un dia més, la política de les petites passes, aquelles que cada dia avancen per reivindicar la vida i tot allò que representa: la seva sostenibilitat i el seu manteniment.
  
    Insubmises, insubordinades i activistes, per una pau que sigui la nostra.