Opinión

La violència masclista prioritat de la Seguretat Pública

La mateixa complexitat i dimensió del fenomen de la violència masclista fa que esdevinguin objectius importants el seu abordatge de manera integral, el seu coneixement i el plantejament de les actuacions pertinents per a la seva eradicació. Aquest plantejament ha de ser compartit tant per les entitats i organitzacions de dones com per les institucions públiques. Hem d’assumir definitivament que és un objectiu públic de tota la societat i les seves institucions, que requereix de la corresponsabilitat de tots els agents implicats.

A nivell institucional fa molt temps que diversos organismes han encetat el camí i ens donen, com és el cas de Nacions Unides, pautes per tal que els governs prenguin decididament mesures, compromisos davant la violència masclista en general o en algun dels seus àmbits en particular (normativa respecte la mutilació genital femenina, el tràfic de persones o la tracta, per exemple).

Les administracions públiques, totes, estan adoptant cada cop més aquest compromís. Compromís que en forma de lleis, plans d’actuació o accions estratègiques tenen la vocació d’abordar el fenomen de manera integral i tenint en compte les seves dimensions.

El plantejament d’un marc d’actuació des del marc de les polítiques públiques de seguretat per situar en el centre de l’agenda la lluita contra la violència que pateixen les dones només pel fet de ser dones ha comportat la creació del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Decret 186/2007 de 28 d’agost d’estructura del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació).

Espai estratègic que té com a missió liderar les actuacions estratègiques necessàries en el marc de la Seguretat pública per a l’abordatge integral del fenomen de la violència masclista amb criteris d’excel·lència i garantint els drets de ciutadania de les dones com el dret a viure sense violència, el dret a l’atenció de qualitat, el dret a la protecció i a la seguretat.

Situar doncs, al bell mig de les polítiques públiques de seguretat la lluita contra la violència masclista ha comportat que a partir de l’establiment d’uns àmbits o eixos de treball  la definició d’un seguit d’actuacions que versen entorn a:

Estem definint el model d’atenció policial a les dones que pateixen violències masclistes estandarditzat a tot el territori, dissenyant les accions estratègiques necessàries  de formació i especialització a l’Institut de Seguretat de Catalunya i tenim la voluntat d’analitzar la realitat a partir d’instruments adients per observar-la com l’Enquesta de Seguretat de Catalunya i totes aquelles propostes d’investigació i recerca adequades per poder fer visible la violència masclista des del marc de les Polítiques públiques de seguretat.

És obvi que no podrem avançar des d’un sol sector o àmbit en l’eradicació de la violència contra les dones però el que també és cert és que no podem restar impassibles davant els efectes devastadors que aquesta comporta per a una societat democràtica i avançada i per tant és responsabilitat de totes i tots, a nivell individual i col·lectiu la seva eradicació.

Les dones d’aquest país tenim tot un sistema públic a la nostra disposició, no només tenim el dret a viure sense patir violència, a ser protegides sinó que tenim dret a que el nostre sistema ens garanteixi una socialització lliure de violència, unes relacions de gènere equitatives i unes institucions que ens acompanyin, veritablement des del principi, en la seva prevenció per no haver de patir-la mai.