la red
Actualidad
Mujeres Europeas
Galeria
Fotográfica
Opinión
Archivo de artículos



La cura en l’entorn del VIH/SIDA

 

Montse Pineda, Creación Positiva

   
 

Per  poder tractar el tema de la cura en l'entorn del vih i com afecta a les dones, hem de tenir en compte l’impacta de la epidèmia en la vida de les dones i dels homes, per tant implica tenir en compte com es manifesten els fenòmens associats: risc, vulnerabilitat i efectes en la transmissió del vih/sida de manera diferenciada en homes i dones així com fomentar accions que disminueixin aquests fenòmens associats als rols de gènere.

El vih/sida està considerat, actualment, com la convergència de diverses epidèmies concurrents donat que la infecció pel vih/sida està, segons la OMS, lligada a uns riscos específics, és a dir, a comportaments o situacions que poden exposar a la persona a la transmissió de la infecció; a la vulnerabilitat, és a dir, factors que fan que algunes persones tinguin més probabilitat de resultar infectades; i a els efectes, és a dir, les conseqüències de l’epidèmia per a les persones i les comunitats. Aquests factors tenen unes característiques diferents en cada col·lectiu o població afectada pel vih.

Quant als riscos específics en les dones i en els homes, aquests venen determinats per les creences i actituds a l’entorn dels rols de gènere en el medi social. Les relacions de poder i la manca d’equitat social exerceixen un paper important en la determinació del risc. És per això que les relacions de poder que s’estableixen en relació al gènere comporten una atenció inadequada de les necessitats específiques de les dones com a subjectes holístics i de ple dret i per tant poden posar-les en situacions de risc, alhora que el manteniment de certs comportaments, tant en homes com en dones, crea, augmenta i perpetua el risc. L’observació de la norma pel que fa referència a com s’ha de comportar la persona pel fet de ser dona o home afavoreix el manteniment de comportaments de risc en determinades situacions. La desigualtat de poder en les relacions heterosexuals restringeix l’autonomia sexual de les dones i expandeix la llibertat sexual dels homes, augmentant la vulnerabilitat d’ambdós al vih.

La vulnerabilitat, que ve definida com el conjunt de factors que propicien una major probabilitat de ser infectat/da pel vih, és deguda en gran mesura a l’acció de determinats factors del grup social que influeixen negativament en la capacitat de l’individu per exercir control sobre la seva pròpia salut. Aquests factors poden ser:
 
·       d’ordre personal: el coneixement de les dones respecte al vih/sida o de la seva pròpia sexualitat;
·       d’ordre social: una sèrie de normes i creences culturals que marquen el que és correcte o incorrecte en les conductes i que té el poder d’excloure, incloure o desatendre a les persones segons els seu estil de vida.

Així mateix, aquests factors estan associats a la qualitat i la cobertura de serveis en la comunitat que poden afavorir la disminució dels efectes de l’epidèmia sobre la població general i sobre les dones en particular. La vulnerabilitat té un caràcter temporal, és a dir, les situacions de risc per a una persona poden canviar en el temps i, per tant, s’ha de tenir en compte aquesta característica per oferir una atenció adequada en cada moment per a cada persona.

També els efectes de l’epidèmia són diferents en homes i dones. L’estigmatització i el rebuig de les dones són més grans, en aquelles societats en les que, com la nostra, s’associa el vih a les relacions sexuals, donat que s’equipararà la promiscuïtat a la prostitució. D’altra banda, el tenir cura dels membres de la família recau sobre la dona, independentment del seu estat serològic, dificultant la posada en marxa d’hàbits d’autocura, especialment important en les dones seropositives. Així mateix, el diagnòstic de vih/sida en dones acostuma a detectar-se en estats més avançats de la infecció la qual cosa repercuteix negativament en l’èxit dels tractaments i en la probabilitat de patir un major nombre d’infeccions oportunistes que debilitin més l’estat de salut de les dones. Els homes, mentrestant, tenen més dificultats en buscar ajuda ja que socialment es considera que han de saber valer-se per ells mateixos i ser autosuficients. En ambdós casos, la persona pot sentir-se aïllada del món social encara que l’origen d’aquesta percepció sigui diferent i marcada pels rols de gènere. Aquest aïllament afavoreix que la situació de vulnerabilitat es mantingui amb respecte a la transmissió del vih.

Per tant si s’incideix en els factors de vulnerabilitat associats al vih s’estarà disminuint els riscos de contraure’l de la mateixa manera que si s’atenuen els efectes de l’epidèmia també repercutirà sobre la vulnerabilitat de les persones afectades pel vih.

Segons informes i recomanacions internacionals d’ONUsida, l’OMS i l' última Conferència Internacional de Beijing, la dona ha de ser referència de les actuacions en matèria de prevenció d'infeccions de vih i d'actuacions per reduir l’impacta de l'epidèmia en les seves vides. En aquest darrers anys s’ha pogut observar un augment d'incidència en els casos de sida de les dones heterosexuals de Catalunya respecte als altres grups de transmissió.

Si bé s’ha de tenir en compte els factors biològics per a la prevenció i la intervenció en vih/sida, només els canvis en els condicionaments psicosocials podran suposar un canvi en l’evolució de l’epidèmia. D’aquests factors s’ha de destacar que són els rols de gènere els que imposen i regulen les expectatives i conductes que ha de tenir cada gènere. Aquesta regulació és important en la infecció del vih/sida en la mesura que els rols de gènere determinen el que ha de saber una dona sobre el sexe, la sexualitat i els comportaments sexuals. Algunes creences a l’entorn del paper de la dona, com la virginitat o el silenci davant el sexe, el seu rol de cuidadora o mare comporten la dificultat per saber si s’està exposada al risc. Val a dir que les dones tenen greus dificultats per percebre la seva pròpia vulnerabilitat, per percebre el risc davant les MTS i el vih, degut a que aquesta ve determinada per les representacions socials tant de les MTS com del gènere. Les desigualtats de poder i la dependència econòmica condicionen la informació i influeixen en la presa de decisions  quant a salut sexual; i el major aïllament social de les dones les sotmet a una restricció tant en l’accés de la informació com en el contrast de la mateixa. Tots aquests aspectes comporten un control limitat dels mitjans de prevenció així com dificultats per a la pròpia percepció de risc de les dones, i les priven de la seva identitat com a éssers sexuats per limitar-les a la seva identitat com a mare o cuidadora.

Un altre dels factors psicosocials que incideix de molt diverses maneres en l’epidèmia del vih/sida és la violència de gènere. La violació, els abusos sexuals, la violència física i psicològica  exercides sobre les dones les col·loca en situacions de risc de contraure el vih. Però també, el VIH col·loca a les dones seropositives en situació de risc de patir violència de gènere.

Un dels aspectes claus es l'estigma i la discriminació que afecta directament en major grau a les dones, perquè tot i els esforços de que no sigui així el vih segueix sent una epidèmia considerada per la societat associada a comportament no normatius i per tant que genera imatges negatives de les persones seropositives. L'estigma de les dones seropositives té un impacte directe en les dones al fer que aquestes tinguin que amagar la seva infecció posant-les en risc d’augmentar l’aïllament i el patiment. Aquest fet és una de les qüestions més rellevants que les polítiques no han aconseguit trencar i que és un dels reptes més importants i que milloraria la vida de les dones en el nostre país.
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
 
Arxiu d'articles d'opinió
   
 

Cambiar la vida de las mujeres para cambiar el mundo, cambiar el mundo para cambiar la vida de las mujeres, per Montse Pineda, Creación Positiva

  La violència masclista prioritat de la Seguretat Pública, per Alba Garcia Sànchez, Directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Departament, d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
  El ascenso de una estrella en colapso, per Per Esther de Varona, periodista latinoamericana en Nueva York
  Ladran..., per Ana Gaitero
 
24 de maig: Dia Internacional de les dones per la Pau i el Desarmament, per Vicky Moreno C.  (Dones x Dones)
  Declaració sobre el Día d’Europa, pel Consell Català del Moviment Europeu 
 
La lucha contra la discriminación y Europa, por Virginia Carcedo Illera,  Dpto. de Programas Europeos. Fundación ONCE  
  Asesinan a dos periodistas mexicanas en Oxaca, por Zuliana Lainez de Asociación Nacional de Periodistas,   Perú
  Una mirada des de la darrera etapa de la vida, porMª Lluïsa Oliveda, Presidenta del CNDE (Consejo Nacional de Mujeres de España)
  L'Oficina per la No discriminació, por Guadalupe Pulido Bermejo, directora de l'OND
  FSCat 2008: Que no especulin amb les nostres vides. Rebel·la't! Un altre món ja és possible, por Carme Murias
  No es sólo un velo, por Carmen Lafay Bertrán, ,médica y escritora
  La Unión hace la fuerza, por Isolina Cueli, presidenta de La Red Europea de Mujeres Periodistas
  Periodistes de la Mediterrània. Cap a la consolidació de la xarxa, per a Montserrat Minobis, presidenta de l'Associació Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya
  Les dones i el Multilingüisme, per Muriel Casals Professora d'Economia de la UAB
  Participar, també en les institucions europees, per M. Àngels Espuny Solé, assessora. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya
  L'empatia de les dones europees, por Teresa Carreras, periodista TVE. Especialista en temes europeus.
Secretària General APEC.
  9 de Maig, Dia d'Europa i "Sant Schuman", Por Maite Calvo Mayals, Responsable de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona
  Finland's EU Presidency from the point of view of Women Journalists in Finland (La presidència finesa de la UE des del punt de vista de Women Journalists in Finland )
Por Eeva Koskinen Chairwoman / Women Journalists in Finland
  Jo em i et cuido, tu em cuides... . La cura és un dret
Manifest del 8 de març. Comissió 8 de març
  Algunes impressions sobre l'Institut d'Igualtat de Gèner
Per Maria Badia, europarlamentària del grup socialista
  Espíritu crítico
Por Isolina Cueli de la Llera Presidenta de La Red Europea de Mujeres Periodistas
  Encuentro "Mujeres, Paz y Seguridad"
Por Coalicación Mujeres por la Paz (Traducción: Yolanda Rouiller, Mujeres de Negro )