Retrats Dones - Actrius

Opinión

Actualidad

Agenda

Galeria
Fotográfica

Dones Pioneres

ACTRIUS PIONERES

Matilde Díez (1818-1883)

Nascuda a Madrid, s’inicia de molt jove en la interpretació. El 1836 es va casar amb l’actor Julián Romea i junts van interpretar nombroses obres en el Teatro Español. Va ser una de les actrius més destacades del segle XIX. Va donar classes en el Conservatorio de Música y Declamación de Madrid. Entre els reconeixements públics destaca la seva designació com a primera actriu de càmara per la reina Isabel II. Coetània de Teodora Lamadrid l’altre gran figura del teatre espanyol del moment, ambdues van tenir certa rivalitat al llarg dels anys.

Teodora Lamadrid (1820-1896)

Nascuda Teodora Hervella Cano, va nàixer a Saragossa el 26 de novembre de 1820. Va trepitjar un escenari, per primera vegada, a l’edat de 8 anys. L’any 1832 es trasllada a Madrid amb la seva germana també actriu, Bárbara Lamadrid, al ser contractades per un empresari teatral. Actriu d’ampli registre, va tenir ocasió, al llarg de la seva vida, d’interpretar algunes de les més representatives peces de teatre clàssic, en prosa i en vers. També es va dedicar a la docència a l’Escuela Oficial de Declamación del Conservatorio de Madrid. Va ser considerada una de les figures més destacades del panorama teatral de l’Espanya del segle XIX.

Sarah Bernhardt (1844-1923)

Nascuda a París ha estat l’actriu de teatre i cinema més famosa de la seva època. Coetània de l’actriu italiana Eleanora Duse, amb la qual va mantenir certa rivalitat. Va començar a fer teatre a l’escola. El seu estil es basava en la naturalitat, molt allunyat de les velles normes del teatre francès on els actors declamaven histriònicament. Bernhardt estudiava cada gest i entonació del text que havia de dir sense sobreactuació i afectació. Es va convertir en la primera actriu-empressària del món de l’espectacle.

María Guerrero (1867-1928)

Nascuda a Madrid, va estudiar art dramàtic amb l’actriu Teodora Lamadrid. Va ampliar estudis a París i va arribar a actuar amb Sarah Bernhardt. Es va casar amb l’actor Fernando Díaz de Mendoza y Aguado, aristòcrata arruïnat, amb el que va muntar la seva pròpia companyia teatral aconseguint un gran èxit a l’estat espanyol i a Argentina. Va ser directora del Teatro de la Princesa que, posteriorment va adoptar el nom de Teatro María Guerrero, seu del Centro Dramático Nacional.

Margarita Xirgu (1888-1969)

Va néixer a Molins de Rei, Baix Llobregat, el 18 de juliol de 1888.. Començà com a actriu de teatre professional al Teatre Romea de Barcelona. El 1914 marxa a Madrid, on treballa al Teatre Espanyol, interpretant obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele d'Annunzio i Federico García Lorca. En la cimera del seu èxit professional i poc abans de la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Sud-Amèrica. Resideix alternativament a l'Argentina i a l'Uruguai, on posa en escena obres d'autors espanyols i obté el càrrec de directora de l'Escuela Dramática Municipal de Montevideo. No va voler tornar a l’Espanya de Franco, va obtenir la nacionalitat uruguaiana, i va morir exiliada a Montevideo (Uruguai) el 25 d'abril de 1969.

Mary Santpere (1913-1992)

Va néixer en un tren camí de Barcelona l'1 de setembre de 1913. Fou una polifacètica actriu, vedette i humorista catalana, filla de Josep Santpere, famós actor, cantant, director i empresari teatral barceloní. Coneguda com la Reina del Paral·lel, mostrava sempre un excepcional sentit de l’humor i va tocar tots els registres. Va ser una de les actrius més populars dintre i fora de Catalunya, aconseguint gran èxit en tots els mitjans en els que va treballar (teatre, ràdio, cinema i televisió). Va morir en un avió camí de Madrid el 23 de setembre de 1992.

Irene Papas (1926)

Nascuda Irene Lelekou va nàixer a Grècia on va estudiar a l’Escola Nacional del Teatre Grec d’Atenes i va destacar per les seves interpretacions en Les Troianes, d’Eurípides i en Medea i Electra de Sófocles. També va interpretar els grans personatges de Federico García Lorca en Yerma i Bodas de Sangre. Coetània de Melina Mercouri, Papas ha tingut una carrera cinematogràfica important que es va iniciar amb el director Elia Kazan. Ha rebut nombrosos premis i ha estat una de les grans tràgiques hel·lèniques del segle XX.

Núria Espert (1935)

Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Als 16 anys actuava en representacions teatrals mentre estudiava música i idiomes. El seu primer èxit el va tenir als 17 anys quan va substituir la primera actriu en l’obra Medea, fet que la va impulsar a continuar professionalment en el teatre. En la seva llarga trajectòria professional ha interpretat a Lope de Vega, Calderón, Séneca, Eurípides, Sartre, Guimerà, Casona, Brecht, O´Neill, Shakespeare i Lorca, entre altres autors. L’any 1979 va ser nomenada Directora del Centro Dramático Nacional amb José Luis Gómez i Ramón Tamayo, càrrec que va ocupar fins la seva dimissió l’any 1981. Al llarg de la seva carrera professional com actriu i directora d’escena ha rebut més de 150 premis.