 |
|
|
Dones Pioneres |
|
ARQUITECTES
PIONERES
|
| |
| |
Margarette Mc Donald
(1865-1933) i Frances Mc Donald (1874-1921)
|
| |
| |
|
Van
treballar a Escòcia junt amb Charles Rennie Mackintosh i
el seu amic Herbert macNair a principis del Segle XX, formant el
grup dels “Quatre” que va treballar des de 1900 fins
a 1928 i que va establir els primers impulsos per al reconeixement
del disseny i de l’arquitectura a tot el món. Fou Margarette
qui, entre d’altres molts dissenys, va dibuixar les roses
que es van incorporar posteriorment a vidrieres i tàpies,
entre d’altres detalls. |
|
|
Entre
els projectes més coneguts del grup destaquen La Casa de
la Colina, L’Escola de Belles Arts o la Casa de Te (totes
elles a Glasgow, dissenyant junts fins a l’últim detall
del mobiliari: llums, taules, llits... i al saló de te, fins
i tot les tovalles, els menús i la roba dels cambrers. La
mort prematura de Frances va sumir a Herbert en una profunda depressió
que el va portar al suïcidi. |
|
| |
Eillen Gray (1878-1976) |
| |
| |
|
|
Aquesta
arquitecta irlandesa va construir a la Riviera Francesa per a Jean
Badovicci la casa anomenada E. 1027, entre 1926 i 1929. Fou la seva
obra més important perquè en ella es barrejaven diversos
models previs com la casa anglesa de camp, la vil·la italiana,
la casa vernacular... Gray va arribar al projecte d’arquitectura
per temperament, maduresa personal i formació intel·lectual.
Per a ella l’arquitectura sols va ser la recerca de la millor
forma d’harmonitzar amb tots els requeriments la finalitat
per a la qual havia de servir. El seu va ser un compromís
ètic.
|
|
| |
|
| |
Aino Marsio Aalto (1898-1949) |
| |
|
| |
| Va
rebre la seva graduació de la Universitat de Hèlsinki
el 1920. Al 1923 es va unir a l’oficina d’Alvar Aalto
i es van casar al 1924. Ella es va especialitzar en disseny interior
i va comprar els projectes independents del seu marit incloent la
concessió d’una medalla d’or per a dissenyar
la cristalleria per a la VI Triennal a Milà el 1936. Va ser
una arquitecta molt elogiada per la seva simplicitat estètica
i tant la cristalleria com una sèrie de gerros per a flors
van atraure l’atenció internacional pel que fa al vidre
modern finlandès. Aquella cristalleria s’ha editat
recentment. Ella era sòcia a Artek i hi va treballar com
a directora a partir de 1941 i fins la seva mort al 1949.
|
|
|
|
| |
|
| |
Rita Fernández-Queimadelos
(1911-2008) |
| |
|
| |
 |
|
Va
néixer a La Cañiza (Pontevedra). Va estudiar dos cursos
de Ciències Químiques a la Universitat de Santiago
de Compostel·la, del 1928 al 1929. Posteriorment es trasllada
a la Residencia de Señoritas de Madrid i al 1932 ingressa
a l’Escola d’Arquitectura acabant la carrera el 1941.
Arquitecta a Regiones Devastadas (Madrid) del 1941 al 1946, interromp
la seva activitat professional al néixer el seu quart fill
i la reprèn al traslladar-se a Murcia el 1954, on treballa
com a arquitecta provincial. També va ser arquitecta municipal
de Mula, arquitecta de la immobiliària CRISA i, a més,
va fer projectes per lliure. |
|
| |
|
| |
Matilde Ucelay Maortúa (1912-2008) |
| |
|
| |
| Va ser la primera
dona arquitecta espanyola. Va ingressar a l’Escola d’Arquitectura
de la Universitat de Madrid el 1931 i es va llicenciar l’any
1936. Els seus companys li van fer un homenatge al ser la primera
dona en obtenir el títol a Espanya, homenatge al qual va
assistir el ministre del Govern republicà Amós Salvador.
Fou depurada per un tribunal professional per la seva filiació
republicana i lliberal i li van impedir exercir la seva professió
durant cinc anys. L’any 2006 fou premiada amb el Premi Nacional
d’Arquitectura. Durant la seva vida professional de més
de 50 anys va realitzar 114 projectes. Menys algunes obres en què
va col·laborar amb el seu fill Enrique, va dissenyar, pressupostar
i dirigir personalment totes les seves feines, destacant un important
nombre d’habitatges i edificis industrials. Entre elles, la
Casa Benítez (Lugo) o la Casa Oswald i les llibreries Turner
i Hispano-Argentina, a Madrid.
|
|
|
|
| |
|
| |
María Juana Ontañón |
| |
|
| |
 |
|
Fou
la quarta dona en obtenir el títol d’arquitecta a Espanya.
Casada amb el també arquitecte Manuel López-Mateos,
va compartir amb ell la seva vida i la seva professió. Van
formar una parella pionera per a l'època a Espanya. Dins
de l’estudi d’ambdós, ella va mantenir la seva
independència i la seva enorme personalitat creativa, radical,
tenaç i positiva. Alumna de Luis Moya, va col·laborar
amb ell en el projecte de la Universitat Laboral de Gijón
i també al Pla General de Sant Sebastià i al Pla Vidagor
de Madrid, així com en molts edificis de la costa de Llevant.
Va ser una dona culta, apassionada, gran polemista, viatgera, fotògrafa,
aquarel·lista i esportista. |
|
| |
|
| |
Maria Cristina Gonzalo Pintor (1913-2005) |
| |
|
| |
|
Neix
a Madrid encara que la major activitat professional la va desenvolupar
a Cantàbria. Va estudiar arquitectura abans de la Guerra
Civil junt amb Matilde Ucelay. Es va llicenciar el 1940 i es va
donar d’alta al Col·legi Oficial d’Arquitectes
de Madrid on hi figura inscrita fins el 1984, amb una antiguitat
de més de 43 anys de professió. Va prosseguir els
seus estudis i va ser una de les primeres Doctores en Arquitectura
d’Espanya. També es va llicenciar en Ciències
Físiques i Matemàtiques. Va ser la segona dona que
va ingressar per oposició al Cos Superior de l’Institut
Nacional de Meteorologia per la qual cosa va obtenir el grau militar
de comandant d’aviació. El seu primer i únic
destí va ser Santander. Fou arquitecte municipal de Los Corrales
de Buelna i va realitzar nombrosos habitatges familiars, cases unifamiliars
en aquesta i d’altres localitats de Cantabria com Castro Urdiales,
Comillas o Santander.
|
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|