la red Construyendo Europa Documentos Enlaces
Opinión
Actualidad
Agenda
Galeria
Fotográfica
Dones Pioneres

ARQUITECTES PIONERES

 
 

Margarette Mc Donald (1865-1933) i Frances Mc Donald (1874-1921)

 
 
Van treballar a Escòcia junt amb Charles Rennie Mackintosh i el seu amic Herbert macNair a principis del Segle XX, formant el grup dels “Quatre” que va treballar des de 1900 fins a 1928 i que va establir els primers impulsos per al reconeixement del disseny i de l’arquitectura a tot el món. Fou Margarette qui, entre d’altres molts dissenys, va dibuixar les roses que es van incorporar posteriorment a vidrieres i tàpies, entre d’altres detalls.
 
Entre els projectes més coneguts del grup destaquen La Casa de la Colina, L’Escola de Belles Arts o la Casa de Te (totes elles a Glasgow, dissenyant junts fins a l’últim detall del mobiliari: llums, taules, llits... i al saló de te, fins i tot les tovalles, els menús i la roba dels cambrers. La mort prematura de Frances va sumir a Herbert en una profunda depressió que el va portar al suïcidi.
 

Eillen Gray (1878-1976)
 
 
 
Aquesta arquitecta irlandesa va construir a la Riviera Francesa per a Jean Badovicci la casa anomenada E. 1027, entre 1926 i 1929. Fou la seva obra més important perquè en ella es barrejaven diversos models previs com la casa anglesa de camp, la vil·la italiana, la casa vernacular... Gray va arribar al projecte d’arquitectura per temperament, maduresa personal i formació intel·lectual. Per a ella l’arquitectura sols va ser la recerca de la millor forma d’harmonitzar amb tots els requeriments la finalitat per a la qual havia de servir. El seu va ser un compromís ètic.
 

 

Aino Marsio Aalto (1898-1949)
   
 
Va rebre la seva graduació de la Universitat de Hèlsinki el 1920. Al 1923 es va unir a l’oficina d’Alvar Aalto i es van casar al 1924. Ella es va especialitzar en disseny interior i va comprar els projectes independents del seu marit incloent la concessió d’una medalla d’or per a dissenyar la cristalleria per a la VI Triennal a Milà el 1936. Va ser una arquitecta molt elogiada per la seva simplicitat estètica i tant la cristalleria com una sèrie de gerros per a flors van atraure l’atenció internacional pel que fa al vidre modern finlandès. Aquella cristalleria s’ha editat recentment. Ella era sòcia a Artek i hi va treballar com a directora a partir de 1941 i fins la seva mort al 1949.
  
   
 

Rita Fernández-Queimadelos (1911-2008)
   
 
 
Va néixer a La Cañiza (Pontevedra). Va estudiar dos cursos de Ciències Químiques a la Universitat de Santiago de Compostel·la, del 1928 al 1929. Posteriorment es trasllada a la Residencia de Señoritas de Madrid i al 1932 ingressa a l’Escola d’Arquitectura acabant la carrera el 1941. Arquitecta a Regiones Devastadas (Madrid) del 1941 al 1946, interromp la seva activitat professional al néixer el seu quart fill i la reprèn al traslladar-se a Murcia el 1954, on treballa com a arquitecta provincial. També va ser arquitecta municipal de Mula, arquitecta de la immobiliària CRISA i, a més, va fer projectes per lliure.
   
 

Matilde Ucelay Maortúa (1912-2008)
   
 

Va ser la primera dona arquitecta espanyola. Va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Madrid el 1931 i es va llicenciar l’any 1936. Els seus companys li van fer un homenatge al ser la primera dona en obtenir el títol a Espanya, homenatge al qual va assistir el ministre del Govern republicà Amós Salvador. Fou depurada per un tribunal professional per la seva filiació republicana i lliberal i li van impedir exercir la seva professió durant cinc anys. L’any 2006 fou premiada amb el Premi Nacional d’Arquitectura. Durant la seva vida professional de més de 50 anys va realitzar 114 projectes. Menys algunes obres en què va col·laborar amb el seu fill Enrique, va dissenyar, pressupostar i dirigir personalment totes les seves feines, destacant un important nombre d’habitatges i edificis industrials. Entre elles, la Casa Benítez (Lugo) o la Casa Oswald i les llibreries Turner i Hispano-Argentina, a Madrid.

  
   
 

María Juana Ontañón
   
 
 
Fou la quarta dona en obtenir el títol d’arquitecta a Espanya. Casada amb el també arquitecte Manuel López-Mateos, va compartir amb ell la seva vida i la seva professió. Van formar una parella pionera per a l'època a Espanya. Dins de l’estudi d’ambdós, ella va mantenir la seva independència i la seva enorme personalitat creativa, radical, tenaç i positiva. Alumna de Luis Moya, va col·laborar amb ell en el projecte de la Universitat Laboral de Gijón i també al Pla General de Sant Sebastià i al Pla Vidagor de Madrid, així com en molts edificis de la costa de Llevant. Va ser una dona culta, apassionada, gran polemista, viatgera, fotògrafa, aquarel·lista i esportista.
 

 

Maria Cristina Gonzalo Pintor (1913-2005)
   
 

Neix a Madrid encara que la major activitat professional la va desenvolupar a Cantàbria. Va estudiar arquitectura abans de la Guerra Civil junt amb Matilde Ucelay. Es va llicenciar el 1940 i es va donar d’alta al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid on hi figura inscrita fins el 1984, amb una antiguitat de més de 43 anys de professió. Va prosseguir els seus estudis i va ser una de les primeres Doctores en Arquitectura d’Espanya. També es va llicenciar en Ciències Físiques i Matemàtiques. Va ser la segona dona que va ingressar per oposició al Cos Superior de l’Institut Nacional de Meteorologia per la qual cosa va obtenir el grau militar de comandant d’aviació. El seu primer i únic destí va ser Santander. Fou arquitecte municipal de Los Corrales de Buelna i va realitzar nombrosos habitatges familiars, cases unifamiliars en aquesta i d’altres localitats de Cantabria com Castro Urdiales, Comillas o Santander.