 |
|
|
Dones Pioneres |
|
CIENTÍFIQUES
PIONERES
|
| |
| |
|
| |
| |
Creu Casas i Sicart,
Botànica (Barcelona,
1913-2007) |
| |
|
| |
| És
la introductora de la briologia (un tipus específic de flora
que inclou la molsa i altres) a Catalunya i a l’estat espanyol.
Després d’estudiar Farmàcia va esdevenir, el
1972, la primera catedràtica en Botànica per la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Als anys 40 inicià un herbari, amb la col·laboració
del seu mestre Prudenci Seró, i d’altres companys/es
i alumnes, que constituí la base de la brioteca de la Facultat
de Ciències de la UAB i que actualment reuneix més
de 60.000 mostres. |
|
|
| . |
És
membre numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia
de Catalunya, professora emèrita de la UAB, i ha estat la
primera dona membre numerària de l’Institut d’Estudis
Catalans. Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquem la
medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983). |
|
| |
|
| |
Maria Capdevila d’Oriola,
Matemàtica (Cabestany, 1905-?) |
| |
|
| |
L’any
1924 ingressà a la Facultat de Ciències Exactes,
Físiques, Químiques i Naturals de la Universitat
de Barcelona i es va llicenciar amb un expedient molt brillant
en Ciències Exactes el 26 de setembre de 1928, esdevenint
així una de les primeres matemàtiques universitàries
de l’Estat espanyol.
El 1931 va
ser becada per la Junta de Ampliación de Estudios (JAE)
durant nou mesos per estudiar la teoria de funcions a França
i durant el curs 1931-32 va esdevenir Professora Auxiliar d’Astronomia
General i Física del Globus de la Facultat de Ciències
de la Universitat de Barcelona.
La seva carrera,
així com la d’altres dones científiques i
universitàries, va ser interrompuda per la Guerra Civil
i el franquisme..
|
|
| |
|
| |
Montserrat Garriga Cabrero, Botànica
(Cienfuegos-Cuba, 1865 - Barcelona, 1956) |
| |
|
| |
| El seu nom autèntic
era Maria Caridad del Cobre Garriga Cabrero i va néixer a
Cienfuegos (Cuba) però de ben jove vingué a viure
a Catalunya.
Després de ser alumna del
Dr. Pius Font i Quer en un curs de botànica, es va convertir
en la seva col·laboradora. Va herboritzar diverses plantes
d’arreu de Catalunya, convertint-se en una inminent botànica
i engrandint així la Secció Botànica del Museu
de Ciències Naturals. També realitzà nombroses
donacions de les plantes que anava herboritzant a l’Institut
Botànic de Barcelona.
La seva interessant carrera va fer
que l’Ajuntament de Barcelona li concedís el seu nom
a una plaça del Districte de Sant Martí l’any
1998. |
|
| |
|
| |
Margarida Comas i Camps, Biòloga
i Pedagoga (Alaior 1892 – Exeter, Anglaterra 1973) |
| |
|
| |
 |
|
Fou
la quarta dona en obtenir el títol d’arquitecta a Espanya.
Casada amb el també arquitecte Manuel López-Mateos,
va compartir amb ell la seva vida i la seva professió. Van
formar una parella pionera per a l'època a Espanya. Dins
de l’estudi d’ambdós, ella va mantenir la seva
independència i la seva enorme personalitat creativa, radical,
tenaç i positiva. Alumna de Luis Moya, va col·laborar
amb ell en el projecte de la Universitat Laboral de Gijón
i també al Pla General de Sant Sebastià i al Pla Vidagor
de Madrid, així com en molts edificis de la costa de Llevant.
Va ser una dona culta, apassionada, gran polemista, viatgera, fotògrafa,
aquarel·lista i esportista. |
|
| |
|
| |
Maria Cristina Gonzalo Pintor (1913-2005) |
| |
|
| |
| Neix
a Madrid encara que la major activitat professional la va desenvolupar
a Cantàbria. Va estudiar arquitectura abans de la Guerra
Civil junt amb Matilde Ucelay. Es va llicenciar el 1940 i es va
donar d’alta al Col·legi Oficial d’Arquitectes
de Madrid on hi figura inscrita fins el 1984, amb una antiguitat
de més de 43 anys de professió. Va prosseguir els
seus estudis i va ser una de les primeres Doctores en Arquitectura
d’Espanya. També es va llicenciar en Ciències
Físiques i Matemàtiques. Va ser la segona dona que
va ingressar per oposició al Cos Superior de l’Institut
Nacional de Meteorologia per la qual cosa va obtenir el grau militar
de comandant d’aviació. El seu primer i únic
destí va ser Santander. Fou arquitecte municipal de Los Corrales
de Buelna i va realitzar nombrosos habitatges familiars, cases unifamiliars
en aquesta i d’altres localitats de Cantabria com Castro Urdiales,
Comillas o Santander.
|
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
|