la red Construyendo Europa Documentos Enlaces
Opinión
Actualidad
Agenda
Galeria
Fotográfica
Dones Pioneres

COOPERANTS PIONERES

 
 

Esther Boserup (1910- 1999)
 
Economista danesa, és una de les primeres en estudiar les interrelacions entre dinàmiques de població, desenvolupament econòmic i gènere. Va treballar tant per a l’administració econòmica de Dinamarca com per a l’ONU i les seves agències.

Les seves investigacions sobre desenvolupament econòmic a Àsia i Àfrica, la van permetre desenvolupar un model analític de les interrelacions entre dinàmiques de població i canvis a l’agricultura, publicades al seu llibre “The condicions of agricultural growth”, el 1965.

 
Amb la publicació del seu estudi sobre El paper de les dones al desenvolupament econòmic, va aconseguir l’interès internacional per la gran importància del treball productiu de les dones al desenvolupament i la seva gran importància com a font de treball productiu. Amb això va contribuir en gran mesura al sorgiment de l’enfocament Dones al Desenvolupament (MED) a la cooperació internacional al desenvolupament.
 

Caroline Moser (Gran Bretanya, 1944 - )
 
 
 

Antropòloga, és autora de la distinció entre les necessitats pràctiques i estratègiques de gènere. Va estudiar antropologia i filosofia i es va dedicar en gran mesura a les dones en els processos de desenvolupament.

Va treballar pel Banc Mundial sobre Amèrica Llatina i és, avui en dia, investigadora convidada al World Policy Institut de Nova York i al Overseas Development Institut de Londres, a on investiga sobre temes de pobresa i violència amb un enfocament de gènere a Amèrica Llatina.

Va aplicar la perspectiva de gènere al camp de la planificació del desenvolupament i la capacitació, tot elaborant una nova metodologia per a la planificació de gènere amb l’objectiu d’assegurar que les dones, a través del seu “empoderament”, obtinguin la igualtat i l’equitat amb els homes a les societats en desenvolupament.

Va introduir el concepte de les necessitats pràctiques i estratègiques de gènere a la cooperació i ho va fer públic el 1993 amb el seu llibre “Gender Planning and Development Theory: Practise and Training”. Aquest concepte reconeix que les dones tenen necessitats particulars i són diferents a les dels homes donada la seva posició subordinada i al paper que està assignat als gèneres a un context determinat. Va desenvolupar diversos mòduls i estratègies per a la formació en gènere a les organitzacions de la cooperació al desenvolupament.

 

 

Naila Kabeer
   
 
Feminista i ecologista, especialista en gènere i pobresa, des de fa anys es dedica a investigar temes relacionats amb el gènere i el desenvolupament a Bangladesh, India i Vietnam.
És professora becària de l’Institut d’Estudis de Desenvolupament de la Universitat de Sussex, al Regne Unit. Com a economista social ha treballat a l’ensenyament, la investigació i assessoria en les àrees de gènere, pobresa, població i política social.
Naila Kabeer ha treballat amb diversos governs i agències multilaterals quant a formes pràctiques d’integració del gènere i anàlisi social a l’elaboració de plans i polítiques. Actualment realitza activitats de recerca relacionades amb la pobresa, estratègies de subsistència i la força de treball amb enfocament microfinancer, capital social i accions col·lectives.
  
   
 

Wangari Muta Maathai (Kenya, 1940 - )
   
 
 
Activista política i ecologista. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau. És la primera dona africana que rep aquest guardó.

Va fundar el moviment Green Belt (Cinturó Verd), una mena de lobby ecologista responsable de la plantació de més de 30 milions d’arbres per tot el seu país per tal d’evitar l’erosió de la terra i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que ho portaven a terme. Això li va fer merèixer l’apel·latiu afectuós de Tree Woman (Dona arbre). Des de llavors es va convertir en una dona molt activa en temes mediambientals i a favor dels drets de les dones.

 
La doctora Maathai és a més membre electa al 2002 del Parlament del seu país i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals al govern presidit per Mwai Kibaki des del 2003. El mateix 2003 va fundar el Mazingira Green Party of Kenya, un partit polític de caràcter ecologista.
El 2005 va ser escollida com la primera presidenta del Consell Econòmic, Social i Cultural de la Unió Africana.
Maathai va ser l’anterior presidenta de Maendeleo Ya Wanawake (Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del 1976 fins el 1987.
   
 

Vandana Shiva
   
 

Natural de la ciudat de Dehra Dun, al peu de l’Himalaia a l’Índia, és doctora en ciències físiques i una de les ecologistes, feministes i filòsofes de la ciència més prestigioses a nivell internacional que lluiten activament contra el model neoliberal de globalització i a favor dels drets dels pobles. Shiva, va rebre el 1993 el Premi Nobel alternatiu de la Pau i el Premi Vida Sana, és la directora de la Research Foundation for Science, Technology and Natural Resource Policy i editora associada de la revista The Ecologist.

Membre del Indian National Environmental Council, dirigeix un moviment internacional a favor dels drets alimentaris i és autora de nombrosos assaigs, com ara Monocultures of the Mind (1993) Abrazar la vida: mujer, ecología y desarrollo (1995), Ecofeminismo: teoría, crítica y perspectivas (1997) o La praxis del ecofeminismo: biotecnología, consumo, reproducción (1998).

  

És líder del Fòrum Internacional sobre la Globalització i fundadora de Navdaya, un moviment social de dones per a protegir la diversitat i la integritat dels mitjans de vida, especialment les llavors. Va ser capaç de mobilitzar a l’Índia a 5 milions de camperols contra la Unió General de Tarifes de Comerç (GAT) i de posar-se al davant de la gran mobilització en contra de la globalització del comerç a Seattle a finals de 1999.
   
 

Gita Sen

   
 
 
De nacionalitat hindú, és assessora especial de Drets Econòmics per a l’oficina d’UNIFEM, amb seu a Nova York i pionera en el camp del gènere i el desenvolupament. El seu treball recent inclou la investigació i la promoció de polítiques sobre les implicacions de gènere de la globalització i la liberalització econòmica, les dimensions de gènere de les polítiques de població, i els vincles entre la població i el medi ambient.

És autora, coautora o coeditora de diversos llibres sobre aquestes temes. És membre fundadora de DAWN (Alternatives de Desenvolupament amb la Dona a la Nova Era), una xarxa d’investigadores del Tercer Món, activistes i polítics compromesos amb el desenvolupament alternatiu i la justícia de gènere.

  És membre del consell Health Watch (Índia) i de l’Institut d’Estudis Socials (Índia). És membre de la Junta Directiva de l’Institut d’Investigació de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social (UNRISD) i d’altres organitzacions internacionals i grups d’assessorament.