 |
|
|
Dones Pioneres |
|
COOPERANTS
PIONERES
|
| |
| |
Esther Boserup (1910-
1999) |
| |
Economista
danesa, és una de les primeres en estudiar les interrelacions
entre dinàmiques de població, desenvolupament econòmic
i gènere. Va treballar tant per a l’administració
econòmica de Dinamarca com per a l’ONU i les seves
agències.
Les seves investigacions sobre desenvolupament econòmic
a Àsia i Àfrica, la van permetre desenvolupar un
model analític de les interrelacions entre dinàmiques
de població i canvis a l’agricultura, publicades
al seu llibre “The condicions of agricultural growth”,
el 1965.
|
|
|
|
Amb la publicació
del seu estudi sobre El paper de les dones al desenvolupament econòmic,
va aconseguir l’interès internacional per la gran importància
del treball productiu de les dones al desenvolupament i la seva gran importància
com a font de treball productiu. Amb això va contribuir en gran
mesura al sorgiment de l’enfocament Dones al Desenvolupament (MED)
a la cooperació internacional al desenvolupament. |
| |
Caroline Moser (Gran
Bretanya, 1944 - ) |
| |
| |
|
|
Antropòloga, és autora de la distinció entre
les necessitats pràctiques i estratègiques de gènere.
Va estudiar antropologia i filosofia i es va dedicar en gran mesura
a les dones en els processos de desenvolupament.
Va treballar pel Banc Mundial sobre Amèrica Llatina i
és, avui en dia, investigadora convidada al World Policy
Institut de Nova York i al Overseas Development Institut de Londres,
a on investiga sobre temes de pobresa i violència amb un
enfocament de gènere a Amèrica Llatina.
|
Va aplicar la perspectiva de gènere
al camp de la planificació del desenvolupament i la capacitació,
tot elaborant una nova metodologia per a la planificació de gènere
amb l’objectiu d’assegurar que les dones, a través
del seu “empoderament”, obtinguin la igualtat i l’equitat
amb els homes a les societats en desenvolupament.
Va introduir el concepte de les necessitats
pràctiques i estratègiques de gènere a la cooperació
i ho va fer públic el 1993 amb el seu llibre “Gender
Planning and Development Theory: Practise and Training”. Aquest
concepte reconeix que les dones tenen necessitats particulars i són
diferents a les dels homes donada la seva posició subordinada i
al paper que està assignat als gèneres a un context determinat.
Va desenvolupar diversos mòduls i estratègies per a la formació
en gènere a les organitzacions de la cooperació al desenvolupament.
|
| |
|
| |
Naila Kabeer |
| |
|
| |
| Feminista
i ecologista, especialista en gènere i pobresa, des de fa
anys es dedica a investigar temes relacionats amb el gènere
i el desenvolupament a Bangladesh, India i Vietnam.
És professora becària de l’Institut d’Estudis
de Desenvolupament de la Universitat de Sussex, al Regne Unit. Com
a economista social ha treballat a l’ensenyament, la investigació
i assessoria en les àrees de gènere, pobresa, població
i política social.
Naila Kabeer ha treballat amb diversos governs i agències
multilaterals quant a formes pràctiques d’integració
del gènere i anàlisi social a l’elaboració
de plans i polítiques. Actualment realitza activitats de
recerca relacionades amb la pobresa, estratègies de subsistència
i la força de treball amb enfocament microfinancer, capital
social i accions col·lectives.
|
|
|
|
| |
|
| |
Wangari Muta Maathai (Kenya,
1940 - ) |
| |
|
| |
 |
|
Activista
política i ecologista. El 2004 va rebre el Premi Nobel de
la Pau per les seves contribucions al desenvolupament sostenible,
a la democràcia i a la pau. És la primera dona africana
que rep aquest guardó.
Va fundar el moviment Green Belt (Cinturó Verd), una mena
de lobby ecologista responsable de la plantació de més
de 30 milions d’arbres per tot el seu país per tal
d’evitar l’erosió de la terra i per tal de
millorar la qualitat de vida de les dones que ho portaven a terme.
Això li va fer merèixer l’apel·latiu
afectuós de Tree Woman (Dona arbre). Des de llavors es
va convertir en una dona molt activa en temes mediambientals i
a favor dels drets de les dones.
|
|
| |
La doctora
Maathai és a més membre electa al 2002 del Parlament del
seu país i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals al govern
presidit per Mwai Kibaki des del 2003. El mateix 2003 va fundar el Mazingira
Green Party of Kenya, un partit polític de caràcter ecologista.
El 2005 va ser escollida com la primera presidenta del Consell Econòmic,
Social i Cultural de la Unió Africana.
Maathai va ser l’anterior presidenta de Maendeleo Ya Wanawake (Consell
Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del 1976
fins el 1987. |
| |
|
| |
Vandana Shiva |
| |
|
| |
| Natural de la ciudat
de Dehra Dun, al peu de l’Himalaia a l’Índia,
és doctora en ciències físiques i una de les
ecologistes, feministes i filòsofes de la ciència
més prestigioses a nivell internacional que lluiten activament
contra el model neoliberal de globalització i a favor dels
drets dels pobles. Shiva, va rebre el 1993 el Premi Nobel alternatiu
de la Pau i el Premi Vida Sana, és la directora de la Research
Foundation for Science, Technology and Natural Resource Policy i
editora associada de la revista The Ecologist.
Membre del Indian National Environmental Council, dirigeix un moviment
internacional a favor dels drets alimentaris i és autora
de nombrosos assaigs, com ara Monocultures of the Mind
(1993) Abrazar la vida: mujer, ecología y desarrollo
(1995), Ecofeminismo: teoría, crítica y perspectivas
(1997) o La praxis del ecofeminismo: biotecnología, consumo,
reproducción (1998).
|
|
|
És líder del Fòrum Internacional sobre la Globalització
i fundadora de Navdaya, un moviment social de dones per a protegir la diversitat
i la integritat dels mitjans de vida, especialment les llavors. Va ser capaç
de mobilitzar a l’Índia a 5 milions de camperols contra la
Unió General de Tarifes de Comerç (GAT) i de posar-se al davant
de la gran mobilització en contra de la globalització del
comerç a Seattle a finals de 1999. |
| |
|
| |
Gita Sen |
| |
|
| |
 |
|
De nacionalitat
hindú, és assessora especial de Drets Econòmics
per a l’oficina d’UNIFEM, amb seu a Nova York i pionera
en el camp del gènere i el desenvolupament. El seu treball
recent inclou la investigació i la promoció de polítiques
sobre les implicacions de gènere de la globalització
i la liberalització econòmica, les dimensions de gènere
de les polítiques de població, i els vincles entre
la població i el medi ambient.
És autora, coautora o coeditora de diversos
llibres sobre aquestes temes. És membre fundadora de DAWN
(Alternatives de Desenvolupament amb la Dona a la Nova Era), una
xarxa d’investigadores del Tercer Món, activistes
i polítics compromesos amb el desenvolupament alternatiu
i la justícia de gènere.
|
|
| |
És membre del
consell Health Watch (Índia) i de l’Institut d’Estudis
Socials (Índia). És membre de la Junta Directiva de l’Institut
d’Investigació de les Nacions Unides per al Desenvolupament
Social (UNRISD) i d’altres organitzacions internacionals i grups d’assessorament.
|
| |
|
| |
|