la red
Actualidad
Agenda
Galeria
Fotográfica
Dones Pioneres

ARQUEÒLOGUES PIONERES

 
 

Jacquetta Hawkes (GB, 1910 - 1996)

 
Segurament és l’arqueòloga més coneguda mercès al seu llibre The Land (1951) (Una tierra).
Va néixer com a Jessie Jacquetta Hopkins, filla del científic i Premi Nobel Sir Frederick Gowland Hopkins. Es va casar en primeres núpcies amb un assistent del Museu Britànic, Christopher Hawkes el 1933. Més tard, el 1953, es tornà a casar amb JB Priestley, un prolífic escriptor i periodista.
Amb el seu primer marit, Christopher Hawkes, va compartir l’autoria de Gran Bretanya prehistòrica (1943) i amb el segon, JB Priestley, va escriure La Boca del Drac (1952) i Viatge a través d’un arc de sant martí (1955).
Altres treballs destacats inclouen The World of the Past (1963), Prehistòria, Història de la Humanitat: la Cultura Científica i el Desenvolupament, Volum 1, part 1 (1963) elaborat sota els auspicis de la UNESCO, i la Guia de Shell per a l’Arqueologia Britànica (1986). També són destacables els seus treballs sobre l’Antic Egipte i les seves cultures.
Hawkes fou una de les primeres a suggerir que la civilització Minoica podria haver estat governada por dones, ja que existia poca o cap evidència dels homes, mentre es trobà una gran evidència femenina (Dawn of the Gods).
 
 

Marija Gimbutas (Lituània, 1921 – EUA, 1994)

 
 
 
Fou una famosa arqueòloga reconeguda mundialment per les seves excavacions i descobriments en relació amb les cultures de la "Vella Europa" --terme que va introduir en els estudis arqueològics-- al Neolític i l’Edat de Bronze.
Els seus treballs, publicats entre 1946 i 1971, van introduir nous punts de vista sobre la combinació tradicional del treball preparatori a les interpretacions lingüístiques i mitològiques.
Les teories de Marija Gimbutas han estat reproduïdes i usades per un gran nombre d’autores dins del moviment neopagà, malgrat que les seves conclusions són especulatives per a molts estudiosos. Gimbutas identificà les representacions de figures femenines al Paleolític i al Neolític com a representacions úniques i universals de la "Deessa Mare", però al mateix temps sense excloure l’existència de diverses deïtats femenines: "Deessa-serp", "Deessa-abella ", "Deessa-Ocell", "Deessa-muntanya", "Senyora dels animals, etc.
El llibre més destacat de la seva carrera és: The Language of the Goddess (1989) (El llenguatge de les deesses).
.