Opinión

Actualidad

Agenda

Galeria
Fotográfica

Dones Pioneres

DONES METGESSES A LA HISTÒRIA

Segurament, les dones foren les primeres a descobrir els secrets de les plantes medicinals, ja que es dedicaven a la recol·lecció, mentre els homes perfeccionaven la tecnologia de la caça. Al principi de la humanitat, doncs, les dones eren les remeieres i les sanadores. Més tard, cap al 1500 aC, es té constància que a l’Antic Egipte les dones practicaven la medicina a l’escola reial. I a Grècia i a l’Imperi Romà també hi havia sanadores. Al segle XIII-XIV les tasques sanitàries de la Corona d’Aragó requeien en les dones jueves. Eren sobretot llevadores; encara que també trobem alguns noms de cirurgianes reials, com Cahut (1332), de València. Durant el regnat de Pere III operaven les següents metgesses jueves: CETI (de València), FLORETA ÇA NOGUERA (de Santa Coloma de Queralt), BELLAIRE i Na PLANA (jueves de Lleida), Na REGINÓ (de Barcelona) i BONANADA (llevadora valenciana). I a finals del s. XIV, Joan I va autoritzar 3 dones per assistir parts, prescriure medicaments a prenyades i parteres, a nens, nenes i fins i tot adults: FRANCESCA de Barcelona, vídua del mariner Berenguer ça Torra; BLANCA de Barcelona; i RAMONA DEULOFEU de València. Al 1407 hi ha documentada la mort de la cirurgiana de Vic MARGARIDA TORNERONS. El rei Martí l’Humà va autoritzar més tard l’exercici de la medicina a ANTONIA DE SANCTA SUFFIA (1420) i a donna ANTÒNIA (1460).

A Catalunya, la primera professió femenina, documentada de manera habitual als registres parroquials dels s. XVI i XVII, és la de llevadora. D’aquesta època moderna cal destacar JOSEFA DE AMAR, erudita aragonesa, que al novembre del 1790 fou nomenada “socio libre” de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona (antecedent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).

A finals del s. XX assistim a la massificació femenina de les aules de medicina. A Espanya, al 1962 les dones només suposaven el 10% dels estudiants de medicina; al 2000 les alumnes havien passat al 70%. Malgrat aquest augment de llicenciades, el sostre de vidre és clar en la professió mèdica per a les dones. La impossibilitat d’accedir a llocs de direcció i a la promoció professional depèn de les accions de discriminació positiva i de la conciliació de la vida professional i familiar.

METGESSES AMB FORMACIÓ REGLADA

Elena Maseras i Ribera (1853-1905)

Primera alumna de la vella Facultat de Medicina de Barcelona del carrer del Carme, i la primera que acabà els estudis de la carrera, el 1878, però no li donen permís per a l’examen de llicenciatura fins al 19 de juny del 1882. Aquesta llarga espera la fa decidir estudiar magisteri, i finalment fa oposicions per mestra. Va exercir a Maó, on morí al desembre de 1905.

Dolors Aleu i Riera (1857-1913)

Va estudiar la carrera entre 1874 i 1879. Les autoritats també li endarrerien l’examen de llicenciatura, fins que va poder fer-lo al 20 d’abril del 1882, esdevenint, doncs, la primera llicenciada. El 6 d’octubre del mateix any va obtenir el grau de doctora, amb la tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Fou la primera que va exercir, a Barcelona, fins a la seva mort, el 1913, als 56 anys. La seva besnéta forma part del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris).

Martina Castells i Ballespí (1852-1984).

Era la quarta generació d’una família de metges lleidatans. El seu pare i tots els seus germans es dedicaven a la medicina i van pressionar per tal que li deixessin acabar la carrera, al 1881. Va haver-se d’esperar fins al 25 d’abril del 1882 per fer l’examen de llicenciatura, i el doctorat el 9 d’octubre. Va defensar la tesi Educación física, intelectual y moral que debe darse a la mujer. Va morir un any després, als 31 anys, per complicacions en el seu primer embaràs

Trinitat Sais i Plaja (1878-1933).

La seva mare era llevadora. Primer va estudiar magisteri i després, medicina. Es va graduar el 1904 i esdevingué la primera metgessa d’origen gironí. Al contrari que moltes de les seves companyes, que no arribaven a exercir la professió, ella va tenir una vida professional molt activa, dedicada a la tocologia i la pediatria. Publicà treballs de divulgació sanitària a La Mujer Moderna, a Feminal i a la Gaceta Médica Catalana, la publicació mèdica més important del seu temps a Catalunya. Els seus textos eren d’orientació bàsicament educativa i preventiva en la lluita contra la mortalitat infantil. Participà al Congrés de la Tuberculosi de Barcelona de 1910. El 1914 féu la lliçó inicial de curs del Col·legi de Metges de Barcelona, al local de la plaça de Catalunya, sobre el tema de la mortalitat infantil, tot insistint en la necessitat de l’educació de les mares. Morí en plena activitat l’octubre de 1933, als cinquanta-cinc anys.

Carme Díaz Pérez (1900 - ?)

		Filla de militar nasqué a Madrid, féu el batxillerat a Figueres i la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1925 amb un expedient brillant. Fou alumna interna de la Clínica quirúrgica del doctor Morales. El 1927 fou metgessa ajudant honorària de la Santa Creu, era “la primera vegada que figura en la llista de facultatius del secular nosocomi barceloní un nom femení”.

Ignacia Salvans i Casas (1906 -1970)

Nasqué a Manresa, féu els estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1928. Col·laborà a la càtedra d’Histologia on el seu marit, Diego Ferrer, era professor adjunt i amb ell publicà els Esquemas de Histología. També publicà, amb ell, un estudi extens Acerca el origen de la microglía (1934). Es dedicà a la ginecologia, i fou cap d’equip quirúrgic de la Seguretat Social. Féu la tesi doctoral sobre Estudio de las alteraciones histopatológicas del sistema nervioso periférico en la craurosis vulvar. Participà en exposicions de metges artistes, en el camp de la pintura. El 1964 acabà els estudis de farmàcia, que havia començat molts anys abans.

Serafina Palma i Delgado (1907- ?)

		Havia nascut a Còrdova, va fer el batxillerat a Barcelona i es llicencià l’any 1934. Després de la Guerra Civil es va haver d’exiliar a Mèxic, on exercí un temps la docència a l’Institut Politècnic i després treballà a la indústria farmacèutica. Fou l’única dona de la primera generació de tot el grup de metges exiliats a Mèxic.