Opinión

Actualidad

Agenda

Galeria
Fotográfica

Dones Pioneres

DONES PERIODISTES

MATILDE SERAO(1856-1927)

Nascuda a Patràs, era filla d’un periodista napolità, que va haver d’emigrar per qüestions polítiques, i de mare grega. Malgrat les grans dificultats econòmiques que va viure la família al tornar a Itàlia, Matilde, es va poder dedicar a la literatura i al periodisme. L’any 1878 publica la seva primera obra, un recull de contes amb el nom d’Opale. L’any 1882 deixa Nàpols i es trasllada a Roma on coneixerà el seu marit, Eduardo Scarfoglio, amb qui fundarà Il Corriere di Roma, Il Corriere di Napoli i Il Matino. Al separar-se del seu marit funda Il Giorno (1904), diari que dirigirà fins a la seva mort.
Dotada d’una gran cultura va ser una dona de gran influència a Nàpols des de finals del s XIX. Va estar nominada al premi Nobel de Literatura i de la seva producció literària destaca Il ventre di Napoli, obra que va començar com un reportatge sobre les conseqüències de l’epidèmia de malària a la ciutat, l’any 1884.

CARMEN DE BURGOS (1867-1931)

		Nascuda a Rodalquilar (Almeria) es casa molt jove amb un periodista, estudia magisteri i per ajudar l’economia familiar comença a treballar en el diari del seu sogre com a caixista. Després de la mort del seu segon fill deixa al marit i amb la seva filla petita es trasllada primer, a casa dels seus pares i després, fugint de l’escàndol que això provocà, se’n va a Madrid, l’any 1901. Comença a treballar en una escola i també en el Diario Universal on va ser la primera dona redactora, signava amb el pseudònim de Colombine.
Es va convertir en la primera dona corresponsal de guerra i va escriure sobre la tragèdia del Marroc. Va viatjar per Europa i Amèrica i es va destacar per la defensa del vot de les dones. Alguns dels seus escrits són Los inadaptados, El anhelo, El abogado, El artículo 438 i Puñales de sangre, novel·la que relata un crim passional i on reflexa els seus ideals feministes.

MARÍA LUZ MORALES (1898-1980)

Nascuda a A Coruña, de molt petita la seva família es trasllada a Barcelona on estudia a l’Institut de Cultura per a la Dona i Filosofia i Lletres a la Universitat Nova. Va començar a treballar com a periodista, l’any 1923, en la publicació El hogar y la moda on arribaria a ser la directora. L’any 1924 treballa a La Vanguardia, a la secció de Vida Cinematogràfica. Durant la guerra civil espanyola, La Vanguardia, queda a càrrec d’un comitè obrer i Maria Luz, que és l’única dona del diari, es elegida directora fins el final de la guerra.
L’any 1940 és encarcerada per aquest motiu. L’any 1948 treballa en el Diario de Barcelona com a crítica teatral, gairebé, fins el final dels seus dies. També va treballar a l’Editorial Salvat, dirigint les enciclopèdies Universitas i Salvat i la revista Lecturas. Més endavant crearia l’editorial Surco. Va rebre molts premis literaris i periodístics com el Premio D’Ors de l’Asociación de la Prensa l’any 1970.

ANNA MURIÀ (1904-2002)

Narradora, traductora i periodista, nascuda a Barcelona va començar a col·laborar, l’any 1926, en la revista La Dona Catalana que dirigia el seu pare i després en diferents diaris i publicacions com La Nau, La Rambla, Diari de Barcelona... Durant la guerra civil espanyola va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes i va ser una de les escriptores fundadores del Grup Sindical d’Escriptors Catalans (1936) precedent de l’actual Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Acabada la guerra civil comença l’exili, primer a França i, després, amb el poeta Agustí Bartra, a República Dominicana, Cuba i Mèxic on van viure 30 anys. Van tornar a Catalunya l’any 1970 i s’instal·laren a Terrassa. Es autora de Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967) i L'obra de Bartra (1975). Amb la novel·la El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic va guanyar el premi Folch i Torres (1974).

ANA MARÍA MARTÍNEZ SAGI (1907-2000)

Va nàixer a Barcelona en el sí d’una família burgesa que li va permetre tenir una bona educació. Als 20 anys ja col·laborava a Las Noticias, La Noche i a la revista Mujeres. Durant la República va escriure en el setmanari La Rambla i a la revista Crónica on va publicar diverses entrevistes a personalitats del món de la cultura i articles sobre el dret al vot o el divorci. També va publicar reportatges, crítica teatral i crònica esportiva. Durant la guerra civil espanyola va fer de corresponsal al front pel diari La Noche. Es va exiliar primer, a França i després, als EE.UU i no tornaria a Catalunya fins els anys setanta. La pràctica de l’esport també va ser molt important en la seva vida, va guanyar diversos campionats en javelina, va ser la capitana de l’equip català d’atletisme, l’any 1931, i va ser una excel·lent esquiadora i tennista, arribant a ser subcampiona d’Espanya en tennis.

IRENE POLO (1909-1942)

		Nascuda a Barcelona no va poder estudiar, doncs, la seva mare era vídua i ella era la gran de 3 germanes, però la seva curiositat i voluntat van fer possible que aconseguís una bona formació de manera autodidacta. L’any 1930 col·laborava, entre d’altres, amb la revista Imatges, al Setmanari Gràfic d’Actualitat i al setmanari madrileny Mundo Gráfico. Va treballar a La Humanitat, l’any 1931; va ser redactora de L’Opinió, l’any 1933; del setmanari La Rambla, fins l’any 1934; va treballar per L’Instant, 1935 i pel diari Última Hora, fins l’any 1936.
.Va representar el periodisme ambiciós i innovador de l’època i va conrear tots els gèneres periodístics: opinió, reportatge social, crònica política, entrevista. Quan esclata la guerra civil Irene es troba a Amèrica com a directora artística i cap de premsa de la companyia de teatre de Margarita Xirgu. S’instal·la a Buenos Aires on anys desprès acabarà suïcidant-se a l’edat de 33 anys.

ORIANA FALLACI (1929-2006)

Escriptora i periodista italiana la seva infància va transcórrer en la Itàlia feixista de Mussolini. El seu pare va ser un actiu antifeixista que va influir molt en ella ja que sent adolescent va formar part de la resistència. Un cop acabada la guerra es va iniciar en el periodisme, va ser corresponsal de guerra i va conèixer, gairebé, tots els conflictes del segle XX. Va entrevistar a nombrosos líders i celebritats com el Sha de Persia, l’ayatolà Jomeini, Muammar Gaddafi, Yaser Arafat, Indira Gandhi, Golda Meir, Haile Selassie, Mao Tse Tung, John y Robert Kennedy,… Va utilitzar tots els gèneres: opinió, reportatge, entrevista... els seus llibres estan traduïts en més de 30 països i va rebre nombrosos guardons i reconeixements. Retirada a principis dels noranta, va tornar a escriure després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 i publicà La ràbia i l’orgull com a reacció contra el fonamentalisme islàmic.

MONTSERRAT ROIG (1946-1991)

		Nascuda a Barcelona es va llicenciar en Filosofia i Lletres i ben aviat va començar a escriure i a publicar llibres. Com a periodista es va iniciar a la revista Serra d’Or escrivint diversos reportatges. Al llarg de la seva vida va escriure en diferents diaris i publicacions com Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16 o Mundo Diario. L’any 1984 va iniciar la seva col·laboració amb El Periódico, fent una columna diària titulada Un pensament de sal, un pessic de pebre, posteriorment va passar a col·laborar amb l’Avui, mantenint el títol de la seva columna fins a la seva mort.
També va col·laborar molt en el circuit català de Televisió Espanyola on realitzà una sèrie d’entrevistes que desprès recolliria en els llibres Personatges i Retrats paral·lels. Entre la seva obra destaquen El temps de les cireres (1977), L’hora violeta (1980) o Els catalans als camps nazis (1977) un bon exemple de periodisme d’investigació.