Roma, Itàlia. És la pintora més popular del Barroc i una de les principals propagadores de l'estil de Caravaggio a Itàlia. Per les circumstàncies dramàtiques de la seva vida, ha esdevingut una icona de l'art realitzat per dones. Va denunciar la seva pròpia violació i va patir una persecució inquisidora per aquest motiu. Als seus quadres representa el sentir de moltes altres dones, l’opressió i la impotència. Es desconeix la data exacta de la seva mort, però segons sembla seguia pintant quan va morir als cinquanta any. Les cartes que va deixar escrites reclamant els seus honoraris reiteradament donen fe de la seva forta personalitat i autoafirmació.

Santander. Va estudiar a París, on va entrar en contacte amb els grups d'avantguarda i els seguidors d'un incipient cubisme. Anys després, a Espanya, va compartir estudi a Madrid amb Diego Rivera.  La seva vida, marcada per les dolences físiques i els problemes econòmics, no va ser gens fàcil malgrat que ella es va mantenir fidel al seu desig de pintar. Els darrers anys de la seva vida va abandonar el cubisme estricte per tornar a la figuració. 

Varsòvia (Polònia). Són característiques d'aquesta autora les dones art decó. Exiliada a París va retratar a aristòcrates, financers, artistes i gent guapa convertint-se en la millor retratista de l'alta societat de l'època. A causa de la Segona Guerra mundial, es traslladà a viure als Estats Units, on esdevingué la gran retratista dels artistes de Hollywood. Va pintar fins els seus darrers dies.  

Alemanya. Una de les grans creadores de collages del segle XX. Va estudiar arts decoratives a Berlín i al 1917 va fundar, amb altres artistes, el grup Dadà berlinès. El fotomuntatge va ser el seu millor mitjà d'expressió i esdevingué el suport perfecte per difondre la imatge d'una “dona moderna”.

Mèxic. El dolor i el patiment constitueixen la base de la seva vida i del seu art. A través de les seves experiències vitals marcades per la malaltia i la difícil relació amb Diego Rivera va plasmar amb força la intimitat i la visceralitat femenines a través del dolor. Els autoretrats i les imatges que mostren el seu arrelament a la terra són un clàssic a la seva obra. Va morir als quaranta set anys envoltada de llegenda.

Girona. Una de les protagonistes del Surrealisme a Espanya, tot i que va viure exiliada a Mèxic durant la Segona Guerra Mundial. La seva obra és una profunda reflexió sobre el fet científic i la matèria, bordejant l'alquímia i la màgia o la transformació entre diferents nivells de la realitat. Un dels seus motius favorits és la dona maga, posseïdora de poders màgics i superiors. El Museu d'Art Modern de Mèxic li va organitzar una primera retrospectiva el 1983.