Retrats Dones - Científiques

Construyendo Europa

Galeria
Fotográfica

Dones Pioneres

PSICÒLOGUES PIONERES

Les psicòlogues que hem escollit comparteixen alguns trets significatius, com ara la invisibilitat dins de la disciplina, la procedència sociocultural mitjà acomodat –excepte Leonor- i estudis de mestres de primària de grau superior. Un altre tret que les uneix és la seva determinació i independència professional, fet que les mou en àmbits acadèmics i intel·lectuals molt influents en la seva època. Malgrat això, la seva condició de dones les fa elits discriminades.

També tenen en comú l’haver estat pensionades o recolzades per la “Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas” (JAE) amb l’objectiu d’apropar Espanya a les Universitats més prestigioses de França, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra i Alemanya, obrint-se a les corrents científiques d’avantguarda.

Concepción Saiz de Otero (Santiago de Compostela, 1851 – Burgos, 1934)

De ben petita rep una bona formació en institucions educatives femenines, que li proporcionen l’accés al millor nivell cultural al qual pot aspirar una jove del moment. Va ser professora de l’Escola Normal Central de Mestres i de l’Escola Superior de Magisteri i, sempre, ferma defensora del dret de les dones a la mateixa educació que els homes. Aquesta aspiració l'acompanya tota la seva vida i la defensa tant en el dia a dia, com des de fòrums públics, en congressos i conferències, així com en la seva producció escrita. Pedagoga i escriptora, va destacar, fonamentalment, per la seva tasca divulgativa, és a dir, va aprofundir en la docència i va estar alerta a les noves aportacions teòriques d’arreu del món, per després donar-les a conèixer. A més de difondre la tasca pedogògica, va estar vinculada a la “Institución Libre de Enseñanza” i el 1908 fou enviada pel Govern a estudiar el model educatiu britànic.

Entre les seves obres trobem La revolució del 68 i la cultura femenina.

Leonor Serrano Pablo (Ciudad Real, 1890 – Madrid, 1942)

Va estudiar a l’escola de Magisteri de Madrid. El 1912 comença a exercir de mestra i l’any següent es trasllada a Barcelona com a inspectora. El 1914 va a Roma per fer un curs de la doctora Maria Montessori i quan torna difon el seu mètode i promou la necessitat de guarderies públiques. Al seu fill l’educarà a escoles “montessorianes”. Viatja per Europa per conèixer mètodes innovadors i durant la dictadura de Primo de Rivera és traslladada a Saragossa on estudia Dret i produeix gran part de la seva obra. El 1930 torna a Barcelona i combina el magisteri i l’advocacia. Durant la Guerra Civil moren el seu fill i el seu marit, exiliant-se a França, però torna aviat a Madrid per tenir cura de la seva mare. Aquí li obren un expedient sancionador i se la suspèn sense sou.

Entre les seves publicacions assenyalem El método Montessori (1928) i El trabajo intelectual y el trabajo manual de la mujer moderna (1916).

Mercedes Rodrigo Bellido (Madrid, 1891 – San Juan de Puerto Rico, 1982)

		El 1911 obté el títol de mestre superior a l’Escola Normal de Mestres. Es dedica a l’estudi específic de l’ensenyament de sordmuts i cecs. A Suïssa és companya d’estudis de Jean Piaget i una de les seves primeres col·laboradores. Entre 1931 i 1939 treballa com a psicòloga a la Clínica de la Corte Juvenil, i entre 1936 i 1937 a l’Hogar de Delincuentes a Madrid. Del 1936 al 1939 és Directora de l’Institut de Psicotècnia. La Guerra Civil la du primer a Suïssa i després cap a Amèrica. Aquesta circumstància és el vehicle pel transvasament del model psicotècnic de l’Escola de Madrid a l’àmbit Llatinoamericà i com a conseqüència d’això i, gracies a l’esforç de Mercedes, té lloc la més primerenca professionalització de la Psicologia a Colòmbia, i de la seva institucionalització acadèmica.
L’any 1971 rep a Colòmbia el Primer Premi Nacional de Psicologia i del que la Federació Colombiana de Psicologia crearà el Premi Mercedes Rodrigo a la millor tesi doctoral en Psicologia.

Dolores González Blanco

Mestre Normal i des de l’inici de la seva carrera va demostrar inquietud per la renovació pedagògica i les necessitat educatives dels col·lectius amb discapacitats. Degut això va estar la seva participació en Congressos Internacionals i la seva insistència a ser pensionada per la JAE, fet que va aconseguir en dues ocasions anant a Paris.

A Cuenca, desenvoluparà en l’escola Normal tot allò que ha rebut, com a professora de psicologia. Els primers anys del Franquisme va ser destituïda i al cap d’uns anys novament readmesa, on continuarà la seva tasca de renovació pedagògica.

Entre les seves obres podem destacar La educación intelectual y moral de los niños mentalmente disminuidos (1925)

Regina Lago i Maria Luisa Navarro Margati

Regina Lago i Maria Luisa Navarro Margati, comparteixen les característiques que anomenem a l’inici, l’exili a Mèxic i Argentina, respectivament.

De les seves obres destaquem, Las repúblicas juveniles (1931) de Regina Lago i La enseñanza de la lectura y la escritura en la enseñanza primaria (1936) de Luisa Navarro.

Ambdues, casades amb destacats docents, són força desconegudes pel moment, però s’està fent recerca gràcies al treball de Carmen Garcia Colmenares, de la Universitat de Valladolid. Es van exiliar a Mèxic i Argentina, respectivament.