| la red | Construyendo Europa | Documentos | Enlaces |
 |
| Opinión |
|
| Actualidad |
|
| Agenda |
|
| Galeria Fotográfica |
Amb el suport de la Regidoria de Dona i Joventut (Ajuntament de Barcelona) |
 |
|---|
Eugènia Serra Aranda
Per María José Ruiz
Si alguna cosa transmet l' Eugènia Serra és amor per la seva feina, una feina que tot i que molta gent s'imagina avorrida, esdevé en el quefer diari d'aquesta dona un treball apassionant i de futur esplèndid, gràcies a les múltiples possibilitats que li donen les noves tecnologies.
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, l'Eugènia Serra es va llicenciar en Documentació a la Universitat Oberta de Catalunya. Des de 1979 va treballar a la Biblioteca Pública de Sant Pau i Santa Creu fins al 1983, any en què començà la seva feina actual a la Biblioteca de Catalunya. A la dècada dels noranta va ser professora associada de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona durant dos cursos. I també va presidir el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya durant el trienni 2003-2006.
Em pot parlar d'altres dones que hagin escrit episodis importants de la historia de la seva professió?
La professió de bibliotecaris-documentalistes és una professió no massa coneguda i possiblement per aquest motiu no existeixen referents de renom pel gran públic. Des que el 1915 es va crear l'Escola de Bibliotecàries a Barcelona, en temps de la Mancomunitat, hi hagut moltes professionals que han estat protagonistes de temps difícils; històricament, a mi m'agrada recordar les bibliotecàries del servei de biblioteques del front durant la Guerra Civil Espanyola, o la feina de vegades poc coneguda de salvaguarda de la cultura catalana feta al llarg de la dictadura -especialment en els primers anys del franquisme- que van dur a terme moltes professionals de les biblioteques.
Són molts els noms propis que podríem destacar, especialment de les primeres promocions, als inicis del segle passat, que van ser pioneres en tant que van obrir un mercat laboral abans inèdit i nous horitzons i perspectives professionals i personals per a les dones fins aleshores inexistents. M'agradaria recordar, a tall d'exemple, a Aurora Diaz Plaja, escriptora, periodista i una de les bibliotecàries del servei del front, Rosa Leveroni, coneguda poeta, i Rosa Ricart, impulsores de l'associacionisme professional, o Maria Serrallach, creadora a finals dels anys trenta de la que fou innovadora Biblioteca del Seminari de Química de la Universitat de Barcelona.
La seva professió és una de les poques en les quals no ha estat necessari lluitar per la paritat, o si? |
 |
El fet que hagi estat considerada una professió tradicionalment femenina ha devaluat la seva importància social, i per tant el seu prestigi i remuneració econòmica?
Quant al prestigi de la professió no crec que estigui o hagi estat en qüestió des del punt de vista social, en tot cas, el problema és encara un cert desconeixement de a què ens dediquem els bibliotecaris per part d'una bona part de la societat. A nivell de remuneració, cal tenir en compte que la majoria dels professionals treballem en equipaments que depenen de l'administració pública, fet que contribueix a que no es produeixin desequilibris. És cert també que el mercat està creixent cap al sector privat, i és en aquest àmbit on es pot arribar a produir una discriminació per motiu de gènere.
Vull afegir, a més a més, que avui en dia, és una de les poques professions on l'atur és pràcticament inexistent i amb una projecció de futur molt positiva. Els bibliotecaris-documentalistes ens dediquem a gestionar informació i coneixement, i això en una època com l'actual en que el volum d'informació és creixent i constitueix un actiu important per les persones i les organitzacions fa que el nostre paper sigui clau i estratègic per organitzar-la i aprofitar-la.
Les estadístiques parlen de que a les dones no ens atreu massa la tecnologia, en canvi vostè és especialista en patrimoni digital, es considera una rara avis? Algun consell per perdre-li la por?
La por o poca atracció de la dona per la tecnologia és un tema fonamentalment generacional i educacional. Les TIC i Internet són molt recents, estem parlant d'un fenomen que neix a finals dels vuitanta i no es generalitza fins fa només deu anys. Això vol dir que a una gran part de la societat activa ens ha agafat “grans” i l'aprenentatge quan ets gran és sempre més complicat. En el cas de les dones de la meva generació, hi ha un component de “rebuig” inconscient de caràcter antropològic vinculat amb la distribució de rols. La tecnologia és com tot a la vida, cal provar, equivocar-se, aprendre dels errors ... i tornar a provar. Crec que la generació que ara té al voltant dels vint i trenta anys no pateix aquestes diferències, o no almenys de manera tan acusada, donat que han crescut immersos en tecnologia i forma part de la seva quotidianitat de forma natural.
En el meu cas concret, no se si sóc o no una rara avis pel fet de tenir un component marcadament tecnològic tenint en compte la meva edat. A banda d'una certa predisposició natural al gust per la tecnologia, en el meu cas ha estat fruit d'una evolució natural en intentar mantenir-me al dia quant als canvis i innovacions que s'han anat produïnt en l'àmbit de les biblioteques. Les habilitats i l'actualització tecnològica en la professió de bibliotecaris-documentalistes és i serà -de forma creixent- indispensable.
Internet acabarà amb els llibres i en conseqüència amb les biblioteques?
No crec que els llibres corrin el risc de desapareixer, si més no en molt i molts anys. El futur es basarà en una coexistència del mon analògic amb el digital. Internet ofereix una immediatesa i actualització impossible d'aconseguir amb un procés d'edició en paper, és per tant una font d'informació permanent, abundant i actualitzada importantíssima. És per això que en el cas de diaris i publicacions periòdiques molt probablement la tendència sigui cap al format digital. El cas dels llibres és diferent, vaig sentir en una presentació l'afirmació que ara per ara no s'ha inventat un dispositiu tecnològic que pugui substituir al llibre i se'l pugui comparar quant a portabilitat, senzillesa, legibilitat i perdurabilitat, i certament és una opinió que comparteixo. Crec que el paper i el digital tenen mercat i recorregut per a molts anys.
Pel que fa a les biblioteques, és clar que no desapareixeran, el que han fet i continuaran fent es canviar el seu model, adaptant-se a les necessitats socials. Ara i en el futur tenen un paper molt important a fer ajudant a trobar, seleccionar, valorar i utilitzar la informació de tota mena, contribuint així en el desenvolupament personal, laboral, social, acadèmic i d'oci de les persones, així com en l'adquisició de les habilitats en l'ús de les tecnologies.
 |
Vostè participa en moltes activitats, trobades, cursos, ... estem al mateix nivell de la resta d'Europa i del mon des del punt de vista professional? |
|
Seu de la Biblioteca de Catalunya |
Per altra banda, la tradició d'associacionisme a casa nostra està força arrelada, tenim el que, fins a l'any passat era l'únic col·legi professional d'Espanya, el COBDC (Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) que desplega des de fa molts anys una activitat important en formació continuada, creació d'espais d'intercavi, promoció de la visibilitat social i participació en la societat civil.
Els bibliotecaris a la literatura, està de moda?
Bé, a mesura que les biblioteques i els bibliotecaris esdevenen un element visible habitual en la vida de la gent, igual que ho són l'escola i el mestre o l'hospital i el metge, aquesta normalitat es fa present també en la literatura, el cinema o altres manifestacions artístiques. És, des del meu punt vista un signe de normalitat més que una moda. Per altra banda, jo veig els bibliotecaris-documentalistes com una mena de detectius de la informació, curiosos, amb afany de cercar, descobrir i encaixar peces, així que és un perfil que pot donar molt joc des del punt de ficció. De fet, en països amb llarga tradició bibliotecària, com poden ser els anglosaxons, és una professió força present al cinema i la literatura.
De quin treball dels que ha desenvolupat dins la Biblioteca se sent més satisfeta?
És dificil de dir, professionalment parlant, tots han estat força estimulants, sovint han coincidit amb nous projectes, serveis o canvis de model que la Biblioteca ha posat en marxa. Han constituit d'alguna manera reptes, i és precissament aquest aspecte el que més em motiva. Els darrers anys les tranformacions han estat molt ràpides i crec que la Biblioteca com a institució i tota la gent que hi treballem estem esmerçant molts esforços per aconseguir ser, com diu el nostra lema una biblioteca “oberta, fiable i útil” per a tothom, i per constituir un referent cultural i social.
Em pot parlar del projecte PADICAT?
PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) és un dels darrers projectes que hem posat en marxa. De la mateixa manera que la Biblioteca de Catalunya des de fa molts anys té com a una de les seves funcions conservar els llibres, revistes, enregistraments sonors, ... de Catalunya, amb l'aparició de Internet i la Web, és necessari preservar també tota aquesta informació, sovint efímera. Padicat vol capturar, organitzar i guardar diferents versions de les Webs catalanes, de la forma més exhaustiva que sigui possible. De manera que d'aquí molts anys poguem veure com era una web, per exemple d'un museu d'una empresa o d'un partit polític l'any 2001, 2002, 2003, ... és un instrument per conèixer la societat al llarg dels anys.
Parlem una mica de la seva vida més personal. Des de petita volia ser bibliotecària?
Quan era petita no sabia ben be què volia ser -com li passa a tanya gent- però sí que sempre vaig ser força curiosa, m'agradava investigar el perquè de les coses; això lliga molt ben tant amb disciplines de les anomenades tradicionalment científiques, per les que em vaig inclinar primer, com amb la meva professió actual.
Cóm definiria la seva situació dins la seva professió?
Sóc una persona afortunada que puc treballar en allò que m'agrada. Tot i que pràcticament sempre he treballat a la Biblioteca de Cataluya, en tractar-se d'una biblioteca molt gran amb departaments diversos i especialitzats he tingut la oportunitat i la sort de poder canviar de feina amb certa regularitat i iniciar nous projectes. Això m'ha servit com a estímul, m'ha proporcionat una visió global del sector i m'ha permés estar en contacte amb molt professionals tant de la mateixa biblioteca com d'altres institucions i països .
Quin és el zènit de la seva carrera professional?
No tinc un objectiu concret tipus ... m'agradaria arribar a ser ... De fet, una de les coses que més em satisfà és contagiar el meu entusiasme professional a la gent amb la que treballo i compartir la meva experiència professional, tot i que sóc conscient que no sempre ho aconsegueixo.
Té una biblioteca personal a casa?
M'agrada molt llegir però no tinc una biblioteca personal massa extensa, sóc usuaria activa de les biblioteques, és la meva primera opció per disposar dels llibres que vull llegir. Això sí, m'agrada especialment comprar llibres per regalar a amics i familiars.