| la red | Construyendo Europa | Documentos | Enlaces |
 |
| Opinión |
|
| Actualidad |
|
| Agenda |
|
| Galeria Fotográfica |
Amb el suport de la Regidoria de Dona i Joventut (Ajuntament de Barcelona) |
 |
|---|
Mercè Otero, mestra i assessora de coeducació, avalua la situació de les dones a l'escola i en l'àmbit social
«El bulling sempre té una marca sexista»
La trajectòria personal i professional de Mercè Otero (Barcelona, 1947) es resumeix en quasi quatre dècades d'intens activisme en favor de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. I aquesta lluita, que arrenca els darrers anys de la dictadura franquista, ha trobat a les aules un dels seus escenaris més recorrents. Mestra vocacional —tenia ben clar quina seria la seva ocupació des dels tres anys d'edat—, va llicenciar-se en Filologia Clàssica el 1969 a la Universitat de Barcelona (UB). Després d'un breu periple com docent a l'Institut Maragall, les Salesianes de Sepúlveda, la UB i l'IES de Viladecans, va començar a impartir classes de llengua castellana a l'IES Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, centre que arribaria a dirigir i que assistiria al seu comiat com a professora d'institut, fa només uns mesos. En l'actualitat, col·labora amb la Secretaria de la Dona de CCOO i dóna suport a projectes de coeducació, amb els quals es persegueix un ensenyament integrador i deslliurat d'actituds i missatges sexistes o discriminatoris.
Ara que tot just inicia una nova etapa lluny de les aules, com resumiria el període que deixa enrere? |
 |
|
|---|---|---|
Tota una vida dintre del moviment feminista., doncs...
Sí. I ara que s'acaba d'aprovar la Llei de Memòria Històrica, caldria revisar quin va ser el paper de la dona a la Transició. Hi ha un deute amb el moviment feminista pel que fa al canvi de mentalitat i de legislació. Ningú no recorda que aquí no hi havia ni divorci, ni pàtria potestat, ni anticonceptius, ni dret a l'avortament.
Vostè és assessora de coeducació. Defineixi'm aquest concepte.
Dintre del moviment feminista, sempre s'havia cregut que la desaparició de l'escola segregada suposaria la fi del masclisme, però no ha estat així. Llavors vam aprendre que s'han de tractar alhora la igualtat i la diferència, i que cal una formació inicial del professorat en què es plantegi aquest tema des del punt de vista de la psicopedagogia. La coeducació és l'educació mateixa. Si no es té ben encaixada la diferència sexual, la resta de diferències també s'encaixaran malament. És llavors quan la diferència es converteix en desigualtat, i la desigualtat, en discriminació. És evident que la política educativa hauria de ser coeducativa d'entrada, i prou. El fet que això sigui un programa d'innovació del Departament d'Educació demostra que no està ubicat on hauria de ser. De fet, els actuals governs d'esquerres i progressistes s'ho estan prenent com una cosa totalment nova.
Com una mena d'experiment, vaja.
Sí, com una cosa voluntària, com una iniciativa per a tots aquells que s'hi vulguin apuntar. Cada escola presenta el projecte de coeducació que vol. L'ideal seria que tota l'escola hi estigués implicada, malgrat que moltes vegades és només un departament o un curs els que ho tiren endavant. D'altra banda, dintre d'aquestes propostes sempre hi ha temes estrella .
Quins són?
Un d'ells és el tema del llenguatge. L'escola evita invisibilitzar el femení, procurant que l'article i el gènere femenins apareguin als escrits, per exemple. Un altre element és l'ocupació dels espais. Amb el futbol, els patis s'han convertit en camps d'esports, on els nens juguen al mig i les nenes, als marges. Caldria, doncs, donar un altre ús als espais de lleure. Ara bé, el tema principal de la coeducació és el de la violència [a les aules]: el bulling, que sempre té una marca sexista. Els nens que són atacats sempre queden feminitzats: són aquells als que no els agrada el futbol, els que són més fins... Aquesta problemàtica està molt lligada a la formació afectivo-social, que no hauria de començar a l'adolescència, sinó molt abans. D'altra banda, també s'hauria de parlar de l'orientació laboral. Les noies continuen fent [majoritàriament] carreres de lletres, mentre que els nois cursen carreres científiques o tecnològiques.
«Hi ha un sentiment de cansament i de desesperança, com si el que es fes a l'escola no servís per a res, però la meva experiència em diu el contrari» |
Hi ha qui afirma que cada sexe té unes aptituds específiques per a les ciències i les lletres... Això dintre del món educatiu i laboral. I a la llar? |
|
|---|---|---|
S'ha d'aconseguir la conciliació del treball domèstic, del treball de cura i del treball assalariat. Les lleis d'igualtat i dependència tracten de donar-hi una solució, però encara estem llum d'un canvi de mentalitat. Per exemple, encara resta introduir als plans d'estudi el saber femení: parlar a l'alumnat sobre dones escriptores, filòsofes, científiques... Cal fugir del punt de vista androcèntric.
I es pot arribar a bon port sense el suport de la classe política i dels mitjans de comunicació?
En aquest país falta una voluntat política forta, així com la complicitat de les famílies i dels mitjans de comunicació. I per una altra banda, l'escola ha de presentar uns models alternatius a aquests tres agents. Si no, deixarem les criatures sense esperit crític. Si a les escoles els proposes una altra realitat, els nens i nenes tindran més elements de judici. De vegades hi ha un sentiment de cansament i de desesperança, com si el que es fes a l'escola no servís per a res, però la meva experiència em diu el contrari.
Recentment, la presència del vel islàmic a les escoles catalanes ha tornat a ser notícia. Com a educadora i feminista, què n'opina?
Hem de veure què hi perdem i què hi guanyem si deixem que una alumna musulmana assisteixi a classe amb el mocador. Si ho permetem, podem influir en ella, ensenyar-la, ajudar-la a contrastar informacions... Podem demostrar-li que a casa seva passa una cosa i a l'escola en passa una altra. Així, aquesta nena podrà decidir lliurement si ha de posar-se el mocador o no. D'altra banda, crec que aquesta qüestió no es pot tractar des d'un punt de vista folklòric o anecdòtic, perquè se'ns pot girar en contra. I no sembla que ningú s'estigui bellugant gaire en aquest sentit. Cal donar eines d'anàlisi, de decisió, de mediació... i això no s'està fent. A més, hi ha un principi que hauria de quedar molt clar: la diversitat no vol dir divisió.
Sí. M'he trobat amb dificultats, les pròpies d'una societat patriarcal com la nostra.
Per exemple, si vaig estudiar lletres va ser perquè al meu voltant només tenia com a referents senyores de lletres. No coneixia cap dona científica ni cap dona matemàtica, ni tan sols a l'escola. Hi ha vegades que penses que estàs prenent unes decisions lliurement, però en realitat estàs patint uns condicionaments estructurals. I no només això: a mi mai no em van explicar qui eren María Zambrano o Simone de Beauvoir. M'he trobat en una societat que no era la meva i ens una ambients culturals en què les dones no tenen cap mena de presència. També hi ha altres qüestions, com els acudits masclistes, que et tirin floretes pel carrer, les agressions sexuals... No ens trobem en una societat fàcil per a les dones. Sempre has d'estar en guàrdia. És per això que penso que el feminisme té corda per a estona. Cal saber què es la igualtat d'oportunitats, i encara estem lluny d'això. |
 |
|
|---|---|---|
Per a aconseguir-ho, caldrien mesures de discriminació positiva impulsades pel Govern, com ha passat a Escandinàvia?
Més aviat, diria que calen mesures d'acció positiva. No pots tractar com a iguals coses que són diferents, perquè això es una discriminació. Per aquest motiu calen iniciatives adreçades a subsanar els desequilibris inicials entre homes i dones. Però això també es podria fer a la inversa. Per exemple, es podria premiar d'alguna manera els nois que fessin estudis d'infermeria o els que volguessin ser mestres. Això no ha de ser per a sempre, sinó una estratègia per a pal·liar la inferioritat de condicions de les dones. Tant de bo el feminisme no fos necessari.
Considera que les noves generacions —i estic pensant en el seu alumnat d'aquest últim curs— encara són masclistes?
Sí, i de fet he tractat aquest tema classe. També tinc testimonis d'agressions sexistes entre iguals a les escoles i els instituts, fins i tot entre nens i nenes molt petits.