la red
Actualidad
Agenda
Galeria
Fotográfica
 
 
Amb el suport de les Regidories de Dona i Joventut
i de Participació Ciutadana (Ajuntament de Barcelona)



Economistes pioneres

 

Muriel Casals, economista

 

«Diria que estudiar Economia serveix per aprendre una bona forma de raonar»

Per: Montserrat Minobis
 

Muriel Casals i Couturier, professora d’Anàlisi Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, és una convençuda i ferma europeista, com indiquen algunes de les seves publicacions com: “Women in work in Catalonia: Is Catalonia still a working society?, publicat dins Networking Europe Essays on Regionalism and Social Democracy. E. Bort and N. Evans (eds) Liverpool University Press, 2000. O: “Solving the “national” problems of Europe” dins “European Union, the Next Fifty Years”. (FT-LSE. 2007). I “Per una Europa Oberta” dins: Onze de Frankfurt, I.R. Jul, 2007.
Actualment és membre del Consell Català del Moviment Europeu i de la Junta d’ Òmnium Cultural.

Amb la Muriel hem conversat, entre d’altres, de la concessió del Premi Nobel d’Economia a una dona, per primera vegada en aquesta especialitat, o de com el 2009 ha estat un any clarament marcat per l’economia arran la greu crisi econòmica de la qual tot just, ara, quan s’acaba l’any, alguns països comencen a veure un horitzó millor.

 

Tenint en compte, doncs, que acabem l’any, quina valoració en pot fer i en quina situació ens trobem, ara?

L’any 2009 haurà estat un any ben interessant per als ciutadans de Catalunya. Crec que serà un any que recordarem com un moment en que hem obert els ulls davant la nostra realitat econòmica i hem fet sentir la nostra veu sobre el que volem pel futur del nostre país.
No tots volem el mateix però ara en parlem molt més clarament, el que vol dir que ens podrem entendre, i podrem fer-nos entendre.

 
 
 

Concretant una mica més, la Unió Europea ha tingut la suficient capacitat de reacció o encara hi ha greus mancances en polítiques comunitàries?

La crisi econòmica ha estat especialment severa per economies que havien basat el seu creixement econòmic en l’activitat de la construcció, és el cas de l’economia espanyola i també de la catalana, encara que en menor mesura.
La UE no ha tingut una reacció unitària, encara que han sovintejat les reunions entre els polítics responsables i han intentat una certa coordinació en els comportaments per parar el xoc financer.

No hem d’oblidar que una feblesa de la UE és que tenim unió econòmica i monetària però les polítiques fiscals, que són molt necessàries davant d’una situació de crisi, segueixen responent a la lògica de cada un dels estats membres.

Cal plantejar-se seriosament un cavi en l’economia de mercat?

No gosaria dir un canvi radical però si una transformació profunda.

De quina manera podem lligar un canvi econòmic amb les possibles mesures que es duguin a terme de cara al canvi climàtic?

La frenada en el ritme de creixement econòmic comportarà una reducció de les emissions de gasos. Ara, farem per força el que no vam fer de grat: pensar més en la qualitat del creixement i menys en el ritme d’increment del PIB.


«Valoro molt el premi perquè es tracta d’una estudiosa (Elinor Osrom) que combina anàlisi econòmica, amb història, sociologia, dret, antropologia»

 

Per primera vegada en la història dels Nobel, una dona ha accedit al Premi d’Economia. Com valora la feina d’aquesta economista i per què fins ara no se les ha tingut en compte?

Certament els treballs d’Elinor Osrom tenen característiques femenines; en primer lloc no es tracta d’una persona que pensi que l’economia té la resposta als problemes econòmics, si no que reivindica que l’anàlisi econòmica facilita eines, instruments, per a plantejar bé els problemes que han de tenir una solució política. Les decisions sobre què és més important, quines són les prioritats, a l’hora de fer els pressupostos públics tenen una forta càrrega política, no ens hem d’enganyar. Valoro molt el Premi perquè es tracta d’una estudiosa que combina anàlisi econòmica, amb història, sociologia, dret, antropologia. Ella posa l’economia al costat de les altres ciències socials.

 
Quin percentatge de dones hi ha, en aquests moments, en el món universitari que s’inclinin per aquesta disciplina i quantes es dediquen a la docència?

A les facultats d’Economia les dones són una mica més de la meitat del total d’estudiants. Entre els docents la proporció va pujant a mesura que baixa l’edat.

En els anys 60 poques eren les dones que es decidien per carreres “tècniques”. Per què es va decantar per fer Economia?

Vaig estudiar entre els anys 1963-1969, un moment de gran activitat política a la Universitat de Barcelona. Era l’època del Sindicat Democràtic d’Estudiants. Volíem canviar la Universitat i volíem canviar el món. Amb la petulància de la joventut; també amb la il·lusió i l’esperança de que estudiant economia podríem posar el nostre granet de sorra. Val a dir que vam tenir sort ja que a la Facultat d’Econòmiques hi havia alguns molt bons professors. No oblidaré mai les classes d’Història Econòmica del professor Jordi Nadal.

És una carrera que podem considerar de “futur”? I quines són les seves sortides?

Avui els estudis d’Economia i els d’Administració d’Empreses obren les portes a moltes feines diverses. Diria que estudiar Economia serveix per aprendre una bona forma de raonar. Insisteixo: els estudis d’Economia ensenyen a plantejar correctament les qüestions. Les solucions es poden debatre de manera eficaç si sabem què és el que cadascun està defensant, per això cal haver treballat en la concreció dels conceptes que s’utilitzen en l’argumentació.

Qualsevol carrera té futur i té sortides. El que compta és com es fan els estudis. Si mireu els noms dels bons directius de les més diverses empreses o institucions hi trobareu persones amb tota mena de diplomes: es pot ser un gran gerent després de fer uns bons estudis de filosofia o de literatura. Tot el que ensenya a pensar, a analitzar, a tenir esperit crític, ens forma i ens prepara per a treballar i per a viure.

La professora Muriel Casals, com es pot comprovar a través del seu currículum, no solament és una persona, una economista amb visió clara de les coses, sinó que les seves activitats acadèmiques i extra acadèmiques ens la mostren com una dona compromesa amb el seu temps, amb la seva condició de dona en la defensa dels drets del seu país, de la seva cultura i la seva llengua.

 

Currículum

Muriel Casals i Couturier
1945 a Avignon (França).
Estudis a la Facultat d’Econòmiques de la UB.
Tesi doctoral sota la direcció del professor Jordi Nadal, presentada a la UAB.

Professora d’Anàlisi Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Interessos: Història del Pensament Econòmic; Economia Política.
Ha fet estades a diverses universitats britàniques: Edinburg (Escòcia), Bangor (Gal•les) i LSE (Londres)

Activitats extra-acadèmiques:
Membre del Consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, durant el periode 1983-1988.
Membre del Consell Català del Moviment Europeu
Membre de la Junta de Òmnium Cultural (actualment)

Tasques de divulgació: columna quinzenal a la revista “El Temps”; col·laboració (4 minuts setmanals amb un “Nom” d’economista) al programa “Economia i Empresa” a Catalunya Informació; cursos d'extensió universitaria (temes d’Economia, Europa, classes per a gent gran) del ICE de la UAB.

Algunes publicacions:

La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció. (en col.laboració amb V. Fabregat, F. Balcells i O. Homs), Dpt. Indústria i Energia, Generalitat de Catalunya, 1992.

"La cultura, el mercat i la política" dins Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Política, Cultura. Fundació J. Bofill. Ed. Mediterrànea, Barcelona, 1999

"Women and Work in Catalonia: Is Catalonia still a working society?" dins: Networking Europe. Essays on Regionalism and SocialDemocracy. E. Bort and N. Evans (eds.) Liverpool University Press, 2000

Solving the ‘national’ problems of Europe” dins: “European Union, the Next Fifty Years”. (FT-LSE, 2007)

Per una Europa Oberta” dins : Onze de Frankfurt, I. R. Llull, 2007