Per Montserrat Puig

Aquesta recerca que la fa conèixer moltes obres de dones compositores la plasma en un disc, és una manera de donar-les a conèixer.
Si, és la meva manera de dir que van existir i que eren artistes i creadores. La petita contribució al món de la música i al feminisme.

Quan vaig iniciar la recerca encara no teníem internet, això vol dir que vaig viatjar a diferents països, a Alemanya, als Estats Units i d’altres per a buscar partitures. Desconegudes. La majoria  no estaven  enregistrades. En aquell moment tot era més complex. Vull dir que no sóc l’única. Jo m’he centrat en les obres de dones per a piano sol.

En un disc, vaig recollir les que al meu entendre eren més significatives. El CD “Compositio” conté una recopilació d’obres de compositores des del s. XVII al XX, per a piano sol, que interpreto jo mateixa. Una clàssica, Elisabeth Jaquette de la Guerre, l’altra  entre barroca i entrant en el classicisme, Marianna Martínez, a qui Mozart va dedicar una sonata, i va  ser una dona molt considerada musicalment en la seva època. Amb Fanny Mendelssohn, ja entrem en el romanticisme. Germana del tant conegut Felix Mendelssohn, no va tenir el reconeixement d’aquest.  Una altra és Clara Wieck, (cognom de soltera) desprès Clara Schumann, de la qual toco les Variacions op. 20  en Fa# Menor. Fixem-nos en els vincles familiars, Fanny amb el germà molt conegut; Clara, amb el marit, quan ella era a la vegada una gran pianista i compositora, però a l’època semblava que la composició, com tantes altres coses, no era per a les dones. Louise Farrenc, que a França en el període del romanticisme va fer una gran labor juntament amb el seu marit, de recuperació d’obres antigues per a piano.

Les germanes Lili i Nadia Boulanger, marquen el punt àlgid de la creació i de la formació d’altres artistes.
Certament aquestes dues germanes que s’havien educat en un ambient de gran nivell musical  seran un nom important per a la música, en els  s. XIX-XX. La gran Lili Boulanger, germana de Nadia Boulanger, que va morir molt jove, als 25 anys, va ser la primera dona que va rebre el prestigiós premi de Roma el 1919, que no li volien donar perquè era una dona i només tenia 19 anys. Era una “gènia”. Té obra simfònica, coral, pianística i de cambra.

A París, a la càtedra de la Nadia Boulanger li deien ”la bolangerie”, perquè tenia una gran personalitat i va formar a molts músics europeus i americans (del Nord i del Sud). A Pazzola li va aconsellar que fes música amb els arrels del seu país, i la prova és que la va encertar. Piazzolla va renunciar al llenguatge “à la page” de l’època i va esdevenir un compositor amb la seva  pròpia  personalitat, sense  renunciar al seu bagatge intrínsec. I l’últim deixeble d’ella va ser Emile Naoumoff, amb qui he tingut l’interès de treballar unes Variacions de Lili Boulanger, que suposo que ara ja estan editades. L’any 2000 encara no ho estaven.  

Hi ha una part del disc dedicada a compositores americanes?
Si, com Florence-Béatrice Price, primera compositora negra d’ Estats Units nascuda a Arkansas, importantíssima i molt coneguda allà, que va haver de vèncer moltes dificultats pel fet de ser dona i negra. És la primera compositora que extreu arrels de la música afroamericana del ritmes del “cake-walk” amb flaire de ritmes negres autèntics. I la Madeleine Dring, que va estudiar amb Vaughan-Williams. Ella es va adscriure al món jazzístic. No s’identificava amb l’estètica dodecatònica o atonal. Té una obra molt interessant, i va escriure molt per a teatre i musicals.

Aquesta feina de recerca seva, troba que està reflectida, en l’Associació Catalana de Compositors...i a l’Estat Espanyol?
S’han o ens hem hagut d’obrir camí, molt a poc a poc i amb molt esforç, però cada vegada més. L’Associació de Compositors Catalans, que jo considero s’hauria de dir de Composició o de Compositors i Compositores, hi ha compositores d’una gran vàlua, com són Mercè Torrents, Leonora Milà, Mercè Capdevila, Anna Bofill, Mª Rosa Ribas, de la qual toco obres, i Alícia Coduras, de la Bofill també n’he tocat. Laura Garcia, que està sorgint, i altres joves, estan presents en els concerts que organitza l’Associació de Compositors.

I a l’Estat espanyol? Si, si... la Mª Luisa Ozaita, va ser pionera en aquest camp. Als anys 90 va organitzar “La Asociación de Mujeres en la Música” y va recollir les compositores de tot l’Estat Espanyol i ara estan en contacte amb la Patrícia Adtkins, a Itàlia. Tot això ha costat molt d’esforç, no ens han regalat res. M’agradaria citar també a Matilde Salvador, del País Valencià...

Quins autors li agrada interpretar, i algun projecte
Per a concert la música dita espanyola, com Albéniz, Granados, i de la catalana, Mompou, Montsalvatge, i també  i els romàntics. I per suposat Beethoven.

Entre els projectes hi ha l’enregistrament d’un nou disc, que es diria  “Reminiscències cubanes en el piano català”. Amb la guitarrista  Lourdes  Pavía hem preparat el programa “A l’entorn d’Albéniz”, del qual ja tenim concerts concertats amb dates fixes per enguany. Aquest 2009 es commemora l’any de la mort d’Isaac Albéniz. També estic treballant amb el grup de Dones i Música del Centre de Dones Francesca Bonnemaison. Ens  proposem donar a conèixer música de dones de tots els estils. La filosofia del grup és oberta i participativa.