La Llei Catalana dels Drets de les Dones per a l’Eradicació de les Violències Masclistes, lluny de ser una llei penal, àmbit competencial reservat a l’Estat, és un marc normatiu que reconeix els Drets de prevenció, atenció, suport, i recuperació de les Dones enfront del fenomen de les violències masclistes. Per la Llei catalana, les violències masclistes es defineixen com una realitat estructural contra les dones sense excloure aquelles que es donen fora de l’àmbit de la parella o de la vida domestica. Probablement aquesta capacitat per a situar les violències d’una forma més transversal és un dels grans valors de la legislació catalana.

Una dificultat important que caldria tenir en compte és que les lleis xoquen amb una realitat social que fa que sovint no es poden desenvolupar tal i com estan aprovades, la resistència a aplicar-les i fins i tot la contradicció en la cultura, estereotips i mites vigents a la societat patriarcal fa que perdurin els antics paràmetres.

Aquesta empenta de avantguarda del moviment de dones a Catalunya es reconeguda malgrat que moltes vagades de forma purament superficial, incorporant els discursos però no sempre respectant la manera d’apropar-se a la realitat. Aquesta situació és un repte com a dones per a la reflexió a futur sobre el nostre pensar, saber i fer polític quotidià.