Dins els plantejaments que es van fer a Pekín al 1995 a la IV Conferència Mundial de la Dona es va establir un poderós instrument per promoure la igualtat entre homes i dones com és la PLATAFORMA D’ACCIÓ DE PEKIN que consta de dotze àrees crítiques o de preocupació que Nacions Unides va potenciar com una eina al servei de la transformació social i que els 189 països van signar comprometent-se a fer real els objectius que proposaven. Així la setena àrea, la de la participació de les dones en el poder, tant polític com econòmic i social i la necessària presa de decisions ha constituït una de les propostes més actives que s’han donat en aquests quinze anys, especialment en l’anomenat món occidental.

Per treballar aquesta àrea es van proposar aquests:

Objectius estratègics:

Anàlisi de la situació actual:

A Catalunya des que es va establir la Generalitat com una Autonomia de l’ Estat espanyol, s’han fet polítiques dirigides a la consecució de la igualtat de Drets per a homes i dones. S’han fet avanços considerables però de totes maneres ha calgut seguir fent Plans d’ Igualtat i estratègies diverses per aconseguir-ho.

Si revisem els últims anys veiem que del 2005 al 2007 es va dur a terme el Pla d’Acció i desenvolupament de les polítiques de dones. L’avaluació d’aquest Pla ha estat la base pel nou que ha entrat en vigor el 2008 i serà vàlid fins el 2011.

La valoració actual del Pla és minsa a causa del poc temps que fa que s’ha posat en marxa. Aconseguir la transversalitat en totes les àrees de la Generalitat és un aprenentatge que es va fent poc a poc.

Les dones a la política és una participació que ha anat augmentant en les últimes eleccions, el percentatge de dones Diputades al Parlament de Catalunya és d’un 35’60 % malgrat manca molt per arribar al 50% que és l’objectiu.

A les alcaldies les dones representen tan sols per un 12’5% i que respon a les 118 Alcaldesses dels 946 municipis de Catalunya.

La Llei d’Igualtat que recomana la paritat a les llistes dels partits polítics per ser elegits i elegides, no contempla l’obligatorietat de ser encapçalades per dones ni la seva situació en els primers 5 llocs de la llista. Això impossibilita a moltes dones accedir a un equip de govern en la gran majoria de municipis de menys de 50.000 habitants.

En el poder judicial és evident l’ augment de dones jutgesses en les judicatures ,però no en les magistratures on hi ha un nivell de participació molt més baix.

Manca una clara referència a la obligatorietat de les dones a ocupar càrrecs en la societat civil, les diverses associacions d’ una comunitat, AAVV, AMPAS, Escoles professionals. etc.

Calen polítiques que es refereixin al món laboral, a la necessitat i obligatorietat de que les dones siguin reconegudes per la seva vàlua i puguin accedir als càrrecs de direcció empresarial on l’índex és excessivament baix, sobre un 2’5% en alta direcció. Malgrat que en els últims anys hi ha una millor preparació de les dones per accedir a quests càrrecsCal augmentar el nivell de seguretat econòmica per les dones.

Les dones estan frenades per les responsabilitats de família, per l’atenció i cura dels seus i per tant tenen més dificultats per aconseguir treballs de més responsabilitat i més ben pagats Cal aconseguir la plena conciliació entre la vida professional,personal i familiar entre totes les persones, homes i donesA la Universitat les dones catedràtiques a Catalunya suposen el 16’5% i hi ha molts més homes que dones que regeixen les diverses universitats catalanes tant públiques com privades.

Anul·lar els estereotips de gènere que planegen permanentment i impedeixen la plena llibertat d’accés als càrrecs de responsabilitat en camps com l’ esport, l’art, religió, cultura, mitjans de comunicació i per tant les dones en tenim una subrepresentació molt important.

Calen més mesures que enforteixin les bones intencions del Pla 2008-2011 de la Generalitat per que és molt important que les dones estiguem en tots els camps de la presa de decisions, no només en els de molt relleu si no que també en tots els àmbits de la vida i per això calen més accions generalitzades i més implementació de les ja existents. Cal que les propostes del Pla passin a domini públic i incideixin més en la quotidianitat.

Crec que seria interessant que es crees la figura d’una Consellera que coordinés, representés i fes el seguiment de les polítiques de i per les dones, ja que l’ Institut és un òrgan de gestió. L’ Institut Català de les Dones hauria de sortir de l’ àrea de Benestar i família i tenir una independència i una gestió pròpia. Les polítiques de les dones han de tenir categoria pròpia de Conselleria.