Des que les Nacions Unides van convocar la primera Conferència Mundial sobre les Dones (Ciutat de Mèxic,1975), s’han realitzat importants progressos vers l’assoliment de la igualtat entre homes i dones. L’accés de la dona a l’educació i a una assistència mèdica adequada s’ha incrementat, a l’igual que la seva participació en la força laboral remunerada. Tanmateix, la legislació que promou igualtat d’oportunitats entre homes i dones i respecte pels seus drets humans, ha estat adoptada a molts països. Com a resultat, importants canvis han tingut lloc en la relació entre homes i dones.

Encara, però, la discriminació contra la dona és estesa. La violència contra la dona constitueix un fenomen global. La igualtat d’accés de la dona als recursos és encara molt restringida, i les seves oportunitats per assolir educació superior o formació professional estan encara concentrades en camps molt específics. Un “sostre de vidre” continua posant difícil el desenvolupament de la dona en camps com els negocis, el govern o la política. La dona constitueix la vasta majoria del bilió de persones que viu en la més absoluta misèria, i igualment, la vasta majoria de les persones analfabetes. Les decisions que més afecten les dones continuen sent preses majoritàriament per homes.

La Declaració de Pequín i la Plataforma d’Acció adoptada per unanimitat a la IV Conferència Mundial sobre les Dones (del 4 al 15 de setembre de 1995) per representants de 189 països, ha reflectit un nou compromís internacional vers els objectius d’igualtat, desenvolupament i puja per a totes les dones d’arreu del món. Des de llavors en cada conferència de NNUU el nombre de països s’ha anat incrementant.

La Plataforma d’Acció va ser reforçada mitjançant la Declaració de Pequín, la qual reafirmà el compromís dels governs a eliminar la discriminació contra les dones i tots els obstacles cap a la igualtat. A més, els governs reconegueren la necessitat d’incloure’s aquesta perspectiva en les seves polítiques i programes. Busca promoure i protegir el ple gaudiment de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals de totes les dones durant tot el seu cicle vital. Demana també l’establiment del principi de poder i responsabilitat compartida entre homes i dones, tant a casa com al lloc de treball, i a les comunitats nacionals i internacionals.

L’èxit de la Plataforma d’Acció requerirà un ferm compromís per part dels governs, organitzacions internacionals i institucions a tots els nivells. També requerirà una mobilització de recursos adequada a tots els nivells, així com nous addicionals recursos per als països en desenvolupament.

Tots els drets humans són universals, indivisibles, interdependents i interrelacionats. El seu gaudiment ple i igual per part de les dones i les noies ha de ser una prioritat per als governs i les Nacions Unides, i és essencial per al desenvolupament de la dona.

Els governs no tan sols s’han d’abstenir de violar els drets humans de totes les dones sinó que han de treballar activament per promoure i protegir aquests drets.

El reconeixement de la importància dels drets humans de les dones es reflecteix en el fet que té quatre parts dels membres de les Nacions Unides han esdevingut parts de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. Tot i això, l’escletxa entre l’existència d’aquests drets i el seu gaudir efectiu provocada per una manca de compromís per part dels governs en la promoció i la protecció d’aquests drets, i el fracàs dels governs d’informar, tant les dones com els homes, sobre l’existència i el significat d’aquests drets.

La Plataforma recomana accions per:

Catalunya durant els darreres quatre anys per promoure els drets humans de les dones ha desenvolupat estratègies, accions i actuacions i s’ha proveït d’instruments per aconseguir-ho.

Aquesta entitat a la vegada impulsa el naixement del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) com un òrgan consultiu i participatiu. Els seus camps d'actuació tenen relació directa o indirecta amb el reconeixement del paper social i la qualitat de vida de les dones. També fa propostes sobre qüestions que afecten els col·lectius femenins. Realitza activitats, jornades i campanyes per fer visibles les aportacions de les dones a la societat i que contribueixin a la sensibilització social. I fomenta la participació de les dones en els òrgans de govern i presa de decisions.

El Consell Nacional de les Dones de Catalunya ha avançat també cap a una estructura més participativa i favorable al diàleg des de l’arribada de les esquerres al govern de la Generalitat i amb el nomenament al capdavant de l’Institut Català de les Dones d’un equip de dones amb una trajectòria anterior compromesa amb el feminisme, que ha potenciat la participació d’una gran diversitat d’associacions i grups. Amb la creació d’assemblees territorials i de comissions de treball sobre els diferents eixos del Pla de polítiques de dones del govern, alhora que dones de diferents grups del moviment i estudioses feministes, entre elles, moltes de Ca la Dona, han col·laborat com a expertes en l’elaboració de lleis propostes d’acció. Amb tot el que això té de positiu, la contrapartida negativa és que exigeix una dedicació creixent per fer sentir la nostra veu en tots aquests espais, i cal que mesurem quantes energies i temps hi podem dedicar sense que això vagi en detriment del desenvolupament del nostre propi projecte i del nostre procés de reflexió i de debat.

Aquest Pla disposa de més de 560 actuacions pensades per fer els canvis necessaris per aconseguir una relació més equilibrada entre dones i homes. Dins aquest Pla es recull el compromís de tots els departaments de govern.
Aquest Pla s’ha constituït gràcies a l’experiència de l’ICD, representants de les dones i el Consell Nacional de Dones de Catalunya.

El període 2007-2010 la Generalitat de Catalunya ha impulsat el programa d’agents locals d’igualtat amb la creació de l’agent d’igualtat, com a personal tècnic que dissenya i impulsa actuacions per promoure la igualtat en el treball.

Durant el període del Nov-2008, Nov-2009 la Generalitat de Catalunya ha realitzat diferents convenis de col·laboració amb empreses establertes a Catalunya amb la finalitat de facilitar l’accés laboral a dones víctimes de violència de gènere.

Durant el període del 2007-2009 la Dirección General d’igualtat d’oportunitats en el treball ha creat un programa destinat a l’estudi i promoció de l’organització del temps i la conciliació de la vida personal i laboral, per tal de resoldre els desajustos de les estructures temporals que perjudiquen la qualitat de vida. Es fomenta la igualtat d’oportunitats, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sobretot pensant en les activitats i responsabilitats familiars de la dona.

Aquest avantprojecte compta amb el suport i l’experiència del Institut Català de les Dones, la Direcció General de participació ciutadana i el Consell Nacional de Dones de Catalunya.

Aquesta nova llei pretén impulsar una major igualtat entre dones i homes, amb els valors del respecte i l’equitat, eliminant el sexisme i l’androcentrisme dins les estructures socials, culturals, econòmiques i polítiques per tal d’afavorir el desenvolupament econòmic, equilibrat i contribuint al desenvolupament del país.

Amb aquesta llei es vol promoure les aportacions i experiències de les dones i oferir el reconeixement que es mereixen.

Des del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, es va realitzar tot un projecte basat en els pressupostos públics des de la perspectiva de gènere: per tal d’establir l’impacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones.

Es potencia la intervenció de les dones en els moviments socials. Es contribueix al desenvolupament integral, millora de la qualitat de vida i autoestima personal. Es promou la implicació social amb una perspectiva de gènere.

Carme Riu de Dones No Estandards