Preocupades per la situació de la dona en els mitjans de comunicació, diverses companyes pertanyents a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i a la Xarxa Europea de Dones Periodistes, van assistir a la Conferència de Pequín de 1995. Allà van establir contacte amb d’altres professionals dels mitjans i es van adonar que el treball reivindicatiu que elles havien iniciat a Catalunya s’estava realitzant també a altres llocs del món. Posteriorment, representants d'aquestes mateixes associacions van continuar assistint a les Conferències de seguiment, Beijing+5 i Beijing+10, a Nova York.

La Plataforma de Pequín partia d'una situació mundial poc favorable per a les dones. Des de llavors s'ha recorregut un llarg camí, també pel que fa referència a l'àmbit dels mitjans de comunicació. La nostra reflexió es basa en la lectura dels objectius estratègics i en les mesures proposades per a aconseguir-los, ratificades en el document final de la Plataforma d'Acció de Pequín.

El moviment associatiu de les dones professionals dels mitjans a Catalunya ha estat, sens dubte, un dels motors importants que ha permès arribar a molts dels objectius proposats a la Plataforma de Pequín. Sense el seu treball d'anàlisi, ni la realització dels seus estudis, que han desvetllat la realitat social en aquest àmbit, o sense el seu esforç continuat de denúncia, pressionant sobre les administracions públiques perquè primerament prenguin consciència de la situació i després legislin, no s'hauria arribat a tantes metes. A més, la seva influència també ha repercutit en el funcionament intern dels propis mitjans, i en l'intent d'establir rutines professionals que beneficiïn tant a les pròpies periodistes, com a la imatge que d’elles es transmet.
.

Treball en xarxes
Des de la Plataforma de Pequín s'instava en diversos apartats a treballar en associacions i en xarxes, doncs Catalunya compta amb diverses d’específiques formades per professionals dels mitjans:

		L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), enquadrada dins del Col·legi de Periodistes (1992)
		La Xarxa Europea de Dones Periodistes (1993)
		La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (2005)

Des de l'associació pionera de les professionals dels mitjans de comunicació, l’ADPC, s'han propiciat diverses xarxes. La primera d’elles va ser la Xarxa Europea de Dones Periodistes, que va assistir a la Conferència de Pequín, i que ha servit de plataforma per a vehicular les informacions sobre dones des de la Unió Europea, com ara: l’Informe del Consell d'Europa 2002: Imatge de les Dones en els Mitjans, que denunciava com la imatge de les dones en els mitjans encara és massa negativa i sexista, alhora que ignora els veritables problemes de les dones.

Més darrerament, la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere està desenvolupant una tasca important tot mantenint en contacte a dones de Llatinoamèrica i d'Europa, per tal de facilitar, sobretot, la denúncia dels casos d'abusos i amenaces cap a dones professionals.

Internet ha facilitat el contacte i la coordinació entre les professionals, i ha permès realitzar treballs d'investigació impensables sense aquesta eina. Totes aquestes xarxes treballen amb l'ànim de reivindicar no només els drets professionals de les periodistes, sinó també els drets de les dones com a subjectes i objectes de la informació.

En aquest sentit cal destacar també el treball de la Secretaria de la Dona del Sindicat de Periodistes de Catalunya (1993), que ha contribuït, de forma notable, al coneixement de la situació laboral de les professionals dels mitjans. Mitjançant successives enquestes s’ha donat veu a les dones perquè expliquin les seves condicions de treball. També a partir de diferents seminaris s’ha facilitat el seu reciclatge formatiu.
.

Paritat en els càrrecs
Un dels reptes importants que encara no s'ha aconseguit, malgrat ser dels objectius de la Plataforma, és el de la igualtat en els càrrecs directius i de responsabilitat dels diferents mitjans de comunicació.

Malgrat que segueix en augment el nombre de dones dins dels mitjans de comunicació de Catalunya, de tal manera que gairebé es pot parlar d'una feminització de la professió, encara avui és una utopia la distribució equitativa dels nomenaments de dones i homes en els càrrecs directius, òrgans consultius, de gestió o de reglamentació.

Un bon exemple n’és la composició del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), únic consell audiovisual de l'Estat espanyol i autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector. I té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

Però el CAC no té en compte la qüestió de la paritat, exigida en tots els estaments oficials, i si bé és cert que la presidència l'exerceix un home i que la directora general és una dona, cal recordar que dels 12 membres del seu Consell de Govern -màxim òrgan de govern i d’administració-, només 3 són dones. En el seu Consell Assessor, format per 21 membres, només hi trobem 7 dones, i en la Comissió de Control, nodrida per parlamentaris de cada grup polític, la paritat també brilla per la seva absència.

El mateix passa si ens fixem en la composició del Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). També el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), fundat l’any 1997 per periodistes amb l’objectiu de jutjar les transgressions que es produeixen en l'exercici de la professió contra el propi codi deontològic, compleix amb la premissa teòrica de la paritat, i malgrat que la seva presidenta és una dona, entre els 12 membres restants només hi ha 2 dones.

Si la paritat és un somni en el sector públic no hi ha gaire més a afegir en l’àmbit de les empreses privades.

L'ocupació dels llocs directius per part de dones és encara minoritària, essent el càrrec més freqüent el de directora d'una empresa de ràdio de àmbit local. Les campanyes que les associacions de dones han realitzat denunciant la poca presència de dones en càrrecs de decisió han comportat que, avui dia, hi trobem alguna dona. També és important la pressió que puguin fer els partits polítics, per tal de col•locar més dones en els llocs de màxima responsabilitat.

Assenyalem alguns casos, com l’economista Rosa Cullell, Directora General de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (és una corporació d’àmbit autonòmic, Catalunya, amb una població de 6.000.000 d'habitants); la periodista Mònica Terribas, Directora de Televisió de Catalunya- TV3 (200 treballadors/es); així com la Directora de Televisió Espanyola (TVE) en el circuit català, Montserrat Abad. Tot i ser la primera televisió que va emetre en català, TVE a Catalunya ha quedat molt reduïda, tant en persones que hi treballen com en nombre de programes (100 empleats). Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, Ràdio4, compta amb la periodista Montserrat Melià, com a Directora de l’emissora. Un periòdic d’ àmbit local, Diari de Terrassa, té una directora dona des de fa més de cinc anys, l’Anna Muñoz. A les plantilles dels diaris generalistes encara són escasses les dones, i també a les ràdios i televisions, però amb tot, avui podem dir que ja es compta amb algun precedent.
.

Presència de les dones en les informacions
Segons un informe del Consell Audiovisual de Catalunya, el percentatge de temps de paraula atorgat a les dones en els telenotícies d'àmbit català és d'un 17,7%, mentre que el percentatge d'aparició de les dones és d'un 20%. L'objecte de l'informe és realitzar un seguiment de la distribució del temps de paraula dels actors polítics i no polítics, en funció de la variable ‘sexe’ en els telenotícies d'àmbit català de migdia i de nit de les cadenes d'àmbit estatal (TVE i Antena 3 TV a Catalunya) d'àmbit català (TV3 i K3/33) i de les locals de Barcelona (BTV, Citytv i Localia) emesos durant l'any 2004. Les dades per a la realització d'aquest informe s'han obtingut dels informes sobre l'observança del pluralisme en la televisió de l’any 2004 .

Des de l'Institut Català de les Dones es gestionen les queixes i els comentaris positius de la ciutadania sobre el tractament que es fa de les dones en els missatges que emeten i publiquen els mitjans de comunicació. L'objectiu és visibilitzar tant la cultura de la discrepància pel que fa a missatges, evidents o subliminals, que suposen una discriminació de les dones, com les bones pràctiques que poden servir d'exemple positiu a seguir.

Estimular grups de control sobre els continguts era un altre dels objectius de la Plataforma Pequín 95. En aquest sentit, les professionals catalanes participen en un projecte de monitoratge, Projecte de Seguiment de Mitjans (GMMP), coordinat a Espanya per la periodista Elvira Altés, des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Aquest projecte es va realitzar per primera vegada l’any 1995, i posteriorment es va dur a terme una segona edició l’any 2000 i una tercera durant el 2005. Els resultats, obtinguts a partir de la investigació més exhaustiva feta a nivell global, permeten dibuixar un mapa general de la representació de dones i homes en els mitjans. En aquest moment s'està preparant la quarta edició (2009).

Per tal d’aconseguir una major presència de les dones en els mitjans de comunicació s'ha elaborat també, des de l’any 2006, una base de dades, iniciativa de l'Institut Català de les Dones, i realitzada per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. En aquests moments el banc de dades d’aquest Cercador d’Expertes recull les dades de 700 professionals de Catalunya.

L'Institut Català de les Dones posa a disposició dels mitjans de comunicació aquesta eina per tal de facilitar la recerca de perfils de dones d'àmbits científics, acadèmics, empresarials, culturals i d'altres. L'objectiu és visualitzar les aportacions de les dones, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina, i facilitar que els mitjans de comunicació convidin dones expertes a generar opinió en informatius, debats, intervencions i programes diversos. La cerca es pot fer a partir dels criteris de demarcació, especialització o professió, o bé combinant-los.
.

Formació específica
Un altre dels objectius estratègics de la Plataforma de Pequín parlava d'augmentar l'accés de la dona a la participació en els mitjans de comunicació. Per aquest motiu, s’instava als Governs a adoptar diferents mesures, com ara el foment de l'educació i la capacitació professional, així com de la investigació.

Per a aconseguir potenciar el paper de les dones, millorant els seus coneixements teòrics i pràctics i el seu accés a la tecnologia de la informació, diferents institucions catalanes han organitzat, cada any, cursos de capacitació. És el cas, per exemple, del centre Cibernarium, vinculat a l’Ajuntament de Barcelona. També des de l’ICD, s'han organitzat cursos i seminaris.

Però no només les institucions públiques han treballat en aquest sentit. L’Associació de Dones Periodistes va ser una de les primeres entitats que va reconèixer la imperiosa necessitat de formar tant a les professionals com a les dones en general en l'ús d'aquests nous instruments tecnològics, i amb el pretext de la commemoració de la festivitat de Santa Tecla, patrona d'Internet, va iniciar els cursos de formació a finals dels anys 90. Ciberdones o el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison també han treballat en aquesta línia.

És important, també, el paper que les universitats on es cursen estudis sobre comunicació han desenvolupat durant aquests anys, tractant de fomentar a través d'algunes assignatures, la sensibilitat sobre el gènere a l'hora de realitzar les tasques informatives. Però encara s'està lluny d’assolir la transversalitat de gènere en tots els estudis.

En general, ha augmentat el nombre de dones que s'han format i llicenciat en les Universitats catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, i Universitat Ramón Llull). Malgrat que aquest augment representa un 60% de dones a les Facultats de Comunicació, no es correspon amb la seva presència a les redaccions dels mitjans de comunicació. Les empreses contracten amb major facilitat a homes que dones, per inèrcia, o per tradició, no per capacitat.

La importància de la formació dels professionals és bàsica per a eliminar els estereotips. En aquesta mateixa línia de formació, l'Institut Català de les Dones, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col•legi de Periodistes de Catalunya, acaben de presentar (novembre 2009) l'inici d'un procés de treball conjunt amb periodistes per a millorar el tractament de les dones en els mitjans de comunicació de Catalunya.

El projecte consisteix en l’elaboració d’un conjunt de materials de formació per a professionals dels mitjans de comunicació, amb la col·laboració activa de les persones que hi treballen. L’objectiu és millorar els espais de comunicació social amb la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en els continguts i el tractament mediàtics. Aquest manual facilitarà un conjunt d’eines per reflexionar sobre aquesta qüestió.

En aquest projecte col·laboren l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, i les àrees d’Igualtat de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona.

Aquest procés de treball s’inspira en el manual “Eines per a la diversitat per als professionals de la comunicació audiovisual”, sorgit d’un treball de col·laboració d’una plataforma de mitjans de comunicació del Grup Intercultural i de Diversitat de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i editat en català per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual.

Tot i que són moltes les jornades d'estudi i de reflexió sobre aquests temes, però resulta fàcil que les seves conclusions siguin assumides pels responsables dels mitjans.
.

Publicacions
La Plataforma de Pequín també demanava que s'afavorissin els estudis sobre la dona i els mitjans de comunicació des de totes les instàncies. La majoria de les obres que es refereixen a aquest tema sorgeixen de la Universitat o de professionals vinculades en alguna de les associacions abans esmentades.

Alguns exemples són:

		¿De quién hablan las noticias? (2008) Autores: Amparo Moreno, Florència Rovetto, Alfonso Buitrago. En aquest text es conclou amb la idea que a la societat actual catalana la mirada informativa s'ha centrat en un enfocament androcèntric que segueix excloent les dones.
		El sexe de la notícia. Reflexions sobre el gènere a la informació i recomanacions d'estil (1999) Autores: Elvira Altés, Marta Bach, Joana Gallego, Marta Plujà i Montserrat Puig. En aquest volum les autores analitzen la presència i l'absència de les dones en els mitjans, i encara més important, reflexionen sobre el desconcert que existeix en la professió sobre les qüestions de gènere. Aquest llibre intenta ser una eina en la incorporació de la perspectiva de gènere en el tractament de la informació periodística.
		Gènere i informació. Vol.I Una radiografia d'una absència. Vol.II Informació esportiva: només per a ells (1998) Autores: Joana Gallego (V.I), Maria Eugènia Ibáñez (V.II) i Manuela Lacosta (V.II)
		El sostre de vidre (1992) Autores: Joana Gallego y Olga del Río. Radiografia de la professió periodística a partir de l’enquesta realitzada pel Col·legi de Periodistes amb motiu del segon Congrés de Periodistes de Catalunya (1992).

..

Dona i Publicitat
Quant a la publicitat, és interessant constatar que s'han engegat diferents observatoris que alerten sobre tots aquells anuncis que no respecten la dignitat de la dona. El nombre de denúncies ha servit perquè, poc a poc, els diferents professionals publicitaris hagin pres consciència d'aquesta nova realitat sobre la igualtat de gèneres i treballin amb molta més cura.

La posada en marxa de mecanismes reglamentaris que no atemptin contra la llibertat d'expressió, però que afavoreixin la presentació d'una imatge de la dona equilibrada, i ocupant el seu veritable paper en la societat, és un altre dels objectius de la plataforma:

La “Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre homes i dones” de març de 2007, en el seu títol III, tracta sobre la igualtat i els mitjans de comunicació.

L’Institut Català de les Dones, en el Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya, 2008-2010, es destaca com un dels objectius generals: reduir la presència de l’androcentrisme i eradicar el sexisme en els mitjans de comunicació, i per a això, es desenvolupen tot un seguit d'actuacions específiques.
.

Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista
L’any 2004 es va crear una comissió mixta: administració i mitjans de comunicació per tal d’elaborar unes recomanacions sobre el tractament periodístic de la violència de gènere en els mitjans de comunicació.

Es va difondre en totes les redaccions de Catalunya, però no tenim elements per poder avaluar el seu impacte, més enllà de l'estudi “Impacte de les Recomanacions sobre el Tractament de la Violència de Gènere en els Mitjans de Comunicació: invisibilitat o efecte mirall, dos reptes pendents”, realitzat per l’ADPC, l’any 2008. Aquest estudi es va realitzar en quatre diaris generalistes El País, La Vanguardia, El Periódico i l’Avui, entre els mesos de gener i setembre (veure www.adpc.cat apartat “Comunicar en femení”).

L’any 2009 es va crear una altra comissió mixta: administració i institucions per a actualitzar les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació. El document es va aprovar i va ser presentat públicament el 24 de novembre de 2009 (es podrà consultar en el CAC i en el Col·legi de Periodistes de Catalunya (www.periodistes.org).

En el pròleg podem llegir:

Les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació, publicades l’any 2004, van ser fruit d’una iniciativa col•lectiva per part dels agents socials implicats. De forma conjunta, a través de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona i del Col·legi de Periodistes de Catalunya es va engegar una comissió de treball a la qual s’hi van sumar l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Amb les institucions es van aplegar els diferents mitjans de comunicació catalans i representants dels Cossos de Seguretat -Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional-. Durant un any es van reunir per elaborar unes pautes de tractament de les informacions relatives a la “violència de gènere” i detectar-ne dificultats i males pràctiques.

Posteriorment, i amb la finalitat que aquesta feina reflexiva tingués una aplicació efectiva, els serveis tècnics del Consell de l’Audiovisual de Catalunya van adaptar el contingut del document resultant en dotze punts i en forma de recomanacions.

En el transcurs d’aquests anys s’han aprovat tant a escala nacional com estatal diverses lleis que fan necessària una revisió i adaptació de les Recomanacions a la normativa vigent.

L’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona -creada l’any 2005- i l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació s’han sumat al treball desenvolupat durant aquest 2009 per revisar aquestes Recomanacions.

.
CONCLUSIONS
És necessari que moltes de les conclusions a les quals arriben els estudis siguin assumides pels responsables dels mitjans i les autoritats.

Malgrat l'interès demostrat per les institucions, com ara l’Institut Català de les Dones, o el Consell Audiovisual de Catalunya, i el treball de les associacions de dones periodistes, els sindicats i d’altres organitzacions, la utilització de la perspectiva de gènere en l'elaboració de les informacions depèn, en gran mesura, de la voluntat dels professionals sensibilitzats.

Els mitjans de comunicació no recullen encara tot el protagonisme social que les dones mereixen atesa la seva situació en els diferents àmbits econòmics, socials i polítics.

Encara avui, cal constatar que com deia el text de la Plataforma de Pequín, els mitjans de comunicació no són un simple reflex de les desigualtats socials, sinó que són agents actius en la construcció d'aquestes desigualtats i asimetries en el tema de gènere.

Per això la formació dels professionals segueix sent imprescindible, i en aquest sentit s’han de reforçar-se les assignatures a les diferents carreres de ciències de la comunicació que donin eines amb les quals, després, els professionals puguin treballar per tal d’aconseguir informacions igualitàries i inclusives.

Cal facilitar les “ulleres” perquè mirin amb perspectiva de gènere, tant els periodistes i els comunicadors en general, com també els publicistes. A més, és necessari encara seguir fomentant l'utilització d’un llenguatge no sexista dintre dels mitjans de comunicació.

És menester que moltes de les conclusions a les quals arriben els estudis siguin assumides pels responsables dels mitjans i les autoritats.

També segueixen essent necessàries campanyes de conscienciació com, per exemple, la què actualment s'està realitzant contra els anuncis de contactes en els mitjans escrits.

.
Aquesta reflexió ha estat realitzada per:

Alícia Oliver, Montserrat Puig i Mª José Ruiz, membres de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i de la Xarxa Europea de Dones Periodistes