La veu de les dones ha estat negada, infantilitzada, invisibilitzada al llarg dels temps i aquest fet s´ha constituït com una forma de violència estructural i activa que actualment es fa molt evident des de diferents àmbits, malgrat el treball i les reivindicacions de les dones per fer-se escoltar.

Posar en dubte les experiències de les dones de totes les edats i condicions en relació a les vivències de la violència, no és exclusiu dels àmbits institucionals, sinó que forma part de la societat en general.

La credibilitat de les dones es posa en qüestió a través de diferents mecanismes, com el tracte mediàtic que sol representar imatges estereotipades i sovint negatives per a les dones. Parlem, per exemple, del tracte mediàtic donat a les treballadores sexuals, on s’utilitza la seva imatge i/o el seu cos, però es nega i invisibilitza la seva veu fent d’aquesta imatge simple mercaderia sense emfatitzar en l’opinió, que, com a afectades, haurien de poder donar.

Cal tornar a situar la dimensió social de la violència contra les dones i per tant la responsabilitat dels diferents àmbits. Cal també tornar a insistir en la necessitat d’exigir la responsabilitat social a qui maltracta.

Donem força al nostre dir, diem SI

• a la paraula de les dones i les nenes
• al discurs i a les pràctiques feministes que, arreu del món, posen en el centre el caràcter estructural de la violència masclista
• al treball fet pels grups i xarxes de dones, creant solidaritats i enfortint el moviment feminista
• a l’acció política i al debat cultural que apunti als canvis estructurals i culturals necessaris per a prevenir la violència masclista
• als drets de les dones a poder decidir sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva vida
• als debats sobre noves masculinitats i a la presa de consciència social sobre aquest tema

Tornem a dir NO

• als assassinats de dones pel sol fet de ser dones, els feminicidis
• al dubte sistemàtic sobre la paraula de les dones i les nenes
• als discursos biologicistes i psicologicistes que oculten el component social i estructural de la violència masclista
• a la judicalització com gairebé única resposta des dels poders públics a la violència masclista
• a la victimització i estigmatització de les dones que pateixen violència
• al model de masculinitat dominant
• a la impunitat dels maltractadors
• a les estructures i a la cultura patriarcal que oprimeixen i inferioritzen a les dones
• a la desligitimació del discurs feminista